No pots dormir? Et despertes a la matinada i no pots tornar a agafar el son? Descobreix com el Neurofeedback pot ajudar a combatre l’insomni.
Quins tipus de trastorns del son hi ha? Com saber si estic patint un?
Actualment, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals recull deu tipus de trastorns del son-vigília:
- Trastorn d’insomni.
- Trastorn d’hipersòmnia. Somnolència excessiva malgrat haver dormit el nombre suficient d’hores.
- Narcolèpsia. Necessitat irrefrenable de dormir durant el dia acompanyada de: cataplegia (pèrdua del to muscular), deficiència d’hipocretina i/o latència del son REM inferior o igual a 15 minuts.
- Trastorns del son relacionats amb la respiració. Apnea central, obstructiva o hipoventilació.
- Trastorns del ritme circadià de son-vigília. Hi ha diferents tipus: de fase de son avançada, de fase retardada, irregular, no ajustat a les 24 hores i associat a torns laborals.
- Trastorn del despertar del son no REM. Inclou somnambulisme i terrors nocturns.
- Trastorn de malsons. Es produeixen somnis que causen gran malestar, que es recorden amb claredat i, en despertar, la persona s’orienta ràpidament i està alerta.
- Trastorn del comportament del son REM. Moviments o vocalitzacions durant la fase de son REM.
- Síndrome de les cames inquietes. Necessitat irrefrenable de moure les cames en situació de repòs.
- Trastorn del son induït per medicaments.
Característiques del trastorn d’insomni.
L’Insomni és el trastorn del somni més comú. Segons la Societat Espanyola de Neurologia, més de 4 milions de persones adultes a Espanya pateixen insomni crònic, el 10-15% de la població, i entre un 25 i un 35% pateix insomni transitori.
L’insomni es caracteritza per una insatisfacció amb la quantitat i/o qualitat del son deguda a:
- Dificultat per iniciar el son.
- Dificultat per mantenir el son.
- Despertar d’hora amb incapacitat per tornar a dormir.
Això es produeix almenys 3 nits per setmana durant mínim 3 mesos i causa un malestar significatiu i un impacte negatiu a la vida de la persona.
A més, aquesta simptomatologia ha d’aparèixer malgrat que les condicions per dormir siguin favorables i que no es degui a cap altre trastorn del son, substàncies o altres afeccions mèdiques o trastorns mentals.
En aquests casos cal buscar ajuda professional per poder abordar aquesta simptomatologia i que deixi d’interferir de manera tan negativa en la vida de l’individu.
Com es fa el tractament Neurofeedback i com pot ajudar l’insomni?
El Neurofeedback és un tractament no invasiu que pot ser molt beneficiós per a l’insomni.
En fer un EEGq o mapeig cerebral s’observa l’activitat cerebral del pacient que pot estar alterada i associada amb l’insomni.
D’aquesta manera es podrà fer un entrenament personalitzat amb el qual es modifiquin els patrons d’ones del pacient i, per tant, alleujar la simptomatologia i millorar els problemes d’insomni.
Beneficis del Neurofeedback en tractar l’insomni
Hi ha evidència científica que recolza que el Neurofeedback és eficaç davant de l’insomni.
Sotmetre’s a aquest tractament pot ajudar a millorar aspectes com:
- Major calma mental.
- Millor autoregulació de les emocions i pensaments.
- Conciliació del son més ràpida i manteniment d’aquest.
- Sensació de tenir un somni més reparador.
- Estabilitzar els cicles del son.
Com es duu a terme a Neuroscenter un tractament per a l’insomni?
El primer pas consisteix en una valoració inicial, un psicòleg, que decidirà si el Neurofeedback és el tractament d’elecció per a cada cas particular.
Si és així, es durà a terme el Mapeig Cerebral, mitjançant el qual s’obté un registre de l’activitat elèctrica del cervell que s’analitzarà per detectar els patrons d’ones del pacient. D’aquesta manera, s’establirà un pla d’entrenament adequat per millorar l’insomni i la simptomatologia concreta de la persona.
L’entrenament consistirà en un mínim de 20 sessions, de 30-45 minuts cadascuna, en què es col·loquen uns sensors al cap del pacient que van recollint la informació de la seva activitat cerebral en aquest mateix moment. Tenint en compte aquesta informació, el pacient rep estímuls auditius o visuals que reforçaran o inhibiran certes ones cerebrals. D’aquesta manera es produirà un canvi a l’activitat del cervell que causarà la millora en el son.
