A què anomenem plasticitat neuronal i com funciona?
La neuroplasticitat és la capacitat del cervell per reorganitzar-se formant noves connexions neuronals al llarg de la vida.
La neuroplasticitat passa en resposta als canvis a l’entorn de cada individu. Quan el cervell detecta un canvi, s’adapta formant noves connexions neuronals. Amb el temps, es poden produir canvis duradors en l’estructura i la funció del cervell. Per exemple, en aprendre una nova habilitat, com ara tocar el piano, el cervell formarà noves connexions neuronals per recolzar aquesta nova activitat.
Com s’enforteixen les connexions neuronals?
Les connexions neuronals s’enforteixen quan un individu s’exposa a un estímul de manera repetida i el cervell comença a associar l’estímul amb una resposta determinada. Aquesta associació s’emmagatzema al cervell i les connexions neuronals s’enforteixen.
El 1949, Donald Hebb, va descriure el mecanisme pel qual s’enforteixen certes connexions. L’autor ho va explicar de la manera següent: “les neurones que es disparen juntes, romandran connectades”. És a dir, si dues neurones s’activen simultàniament en repetides ocasions s’enfortirà aquesta via neuronal al cervell i, per tant, serà més probable que en tornar a activar-ne una en el futur això faci que s’activi també la segona neurona.
Posteriorment, també es va parlar de la potenciació a llarg termini (LTP en anglès). La LTP és un procés pel qual s’incrementen els senyals elèctrics i químics entre dues neurones. Aquest augment en la intensitat del senyal fa que sigui més probable que totes dues neurones s’activin alhora en el futur.
En altres paraules, i de manera més simplificada, cada cop que tenim un pensament, que realitzem una acció o que sentim una emoció s’enforteix aquesta connexió i això farà que en futures ocasions sigui més fàcil que s’activi novament aquesta connexió.
La importància de la neuroplasticitat
La neuroplasticitat és la base de la nostra capacitat per aprendre, recordar i recuperar una lesió cerebral.
El cervell canvia constantment en resposta a les nostres experiències, i la neuroplasticitat és el mecanisme que permet aquests canvis. Aquests poden ser a curt termini, com quan aprenem una nova ruta a la feina, o poden ser a llarg termini, com quan aprenem un nou idioma.
La neuroplasticitat és un factor molt important en el desenvolupament cognitiu durant la infància i l’adolescència, quan el cervell creix i canvia de manera més important.
Hi ha evidència que indica que la neuroplasticitat disminueix amb l’edat, però també es coneix que segueix present durant tota la vida. Es creu que això contribueix al deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, així com a un major risc de demència.
En els darrers anys, s’ha demostrat que la neuroplasticitat també té un paper important en el tractament dels trastorns mentals. Les persones amb un trastorn mental després de sotmetre’s a teràpia mostren canvis a l’activitat cerebral que són explicables per la neuroplasticitat.
En conclusió, la neuroplasticitat és un mecanisme crític que permet que el cervell s’adapti a les circumstàncies canviants. És un determinant clau de la salut i la resiliència del cervell.
La neuroplasticitat al Neurofeedback
El Neurofeedbackés una tècnica que s’ha desenvolupat sobre la base de la capacitat que té el nostre cervell de canviar, la neuroplasticitat.
El Neurofeedback té com a objectiu produir canvis en el funcionament cerebral a través de l’aprenentatge basat en el condicionament operant. Reforçant certs patrons cerebrals se’n podrà augmentar la presència i inhibint-ne d’altres es podran disminuir. Després d’un cert temps d’entrenament, el cervell es reorganitzarà i adaptarà la seva activitat i, per tant, hi haurà un canvi en el comportament de l’individu.
La neuroplasticitat és el que permet que es produeixin canvis en el nostre sistema nerviós i el Neurofeedback ofereix una forma de fomentar aquest procés per permetre canvis saludables en els patrons neuronals.
La neuroplasticitat és imprescindible al Neurofeedback ja que permet que el cervell aprengui i millori a partir de la retroalimentació que rep. Això pot ajudar a millorar les funcions cognitives i la salut general del cervell.
