Conoce nuestros centros
Ubicados en Barcelona y Girona
Valoración en Google
Clínica Neuroscenter
Centros en Barcelona y Girona
¿Què és l’ISF Neurofeedback?
L’ISF Neurofeedack és un tipus d’entrenament amb Neurofeedback que es basa en les freqüències més lentes del cervell. Las siglas ISF Les sigles ISF signifiquen infraslow fluctuation, és a dirinfraslow fluctuation, es decir,
fluctuació ultralenta.
El Neurofeedback és un tipus de biofeedback, que és un mètode per recollir informació
mitjançant la monitorització de diferents condicions corporals, amb l’objectiu de promoure el control mitjançant el condicionament sobre activitats que normalment són involuntàries.
Mitjançant la realització d’un electroencefalograma, és possible identificar les diferents àrees del cervell on hi hagi una desregulació o una disfunció. Això, juntament amb una avaluació adient de la situació, les condicions i els comportaments de cada persona en l’àmbit individual, ens permet determinar les àrees del cervell en què cal treballar.
L’ISF treballa amb les ones ultralentes per regular el sistema nerviós autònom i les
seves reaccions de fugida, lluita o paràlisi davant de certs estímuls o situacions. Es tracta, doncs, de
regular l’activació de les àrees cerebrals relacionades amb l’estrès autònom crònic, ajudant a connectar els sistemes emocional i autònom.
El cor, el sistema digestiu, i el sistema nerviós autònom, depenen d’aquestes freqüències
ultra baixes per a la seva coordinació, de manera que podem dir que l’ISF coordina processos
cerebrals i físics.
Així doncs, l’objectiu de l’entrenament amb ISF és aconseguir l’homeòstasi tant en l’àmbit mental com físic
per aconseguir un estat de calma i atenció conscient. Aquest estat ajuda a superar
condicions molestes i desagradables, així com a tractar
millor les malalties mentals.
A més de tot això, l’entrenament amb ISF Neurofeedback permet a qui el rep millorar els
patrons de son, sentir-se més en control de la seva vida emocional, millorar l’atenció i la
la concentració, i millorar comportaments i hàbits, cosa que es manifesta a la nostra feina,
escola, o a les nostres activitats quotidianes.
Més informació sobre Neurofeedback
Història de l’ISF Neurofeedback
L’aparició ISF està íntimament relacionada amb l’evolució tècnica dels amplificadors que es fan servir per al Neurofeedback.
L’aparició d’amplificadors acoblats amb corrent altern (AC) amb una freqüència de tall d’aproximadament 0.5hz té més de mig segle d’història. Aquests amplificadors van permetre als investigadors i practicants de Neurofeedback observar les oscil·lacions més ràpides, que destacaven pel que fa a les característiques dels EEG de l’època. Fins aleshores els intents d’enregistrar esdeveniments de baixa freqüència havien comportat diferents problemes amb els amplificadors, impulsant l’ús d’aquest tipus de filtres.
Tots els EEG contenen corrent AC i DC si aquestes no es filtren. La implementació d’un filtre pas alt eliminava el corrent continu (DC) a la majoria d’amplificadors d’EEG, deixant passar només les freqüències més ràpides. A conseqüència d’això, es perdia tota la informació relacionada amb les ones ultralentes.
Als anys cinquanta van aparèixer els amplificadors estabilitzats, la qual cosa va permetre l’enregistrament dels corrents continus (DC). A mesura que aquests amplificadors anaven evolucionant, els investigadors van anar observant els fenòmens que tenien lloc en aquestes freqüències, que es trobaven per sota del llindar convencional
Fins fa molt poc tots els amplificadors disponibles per a treballar amb Neurofeedback eren
amplificadors AC. Aquest tipus d’amplificadors permet realitzar entrenaments en freqüències més altes, però resulta menys adient per treballar amb freqüències baixes, de manera que aquestes freqüències es van eliminar per a la majoria de dissenys usats per al Neurofeedback.
Els amplificadors acoblats amb corrent continu (DC) van començar a proliferar durant les darreres tres dècades, la qual cosa va fer que es parés atenció a l’energia existent per sota dels filtres de tall, tot impulsant el desenvolupament de l’entrenament SCP (Slow Cortical Potential).
Aquest esdeveniment va precipitar l’aparició de l’entrenament ISF. L’any 2006, gràcies a la disponibilitat d’amplificadors de corrent continu, es va fer una investigació amb aquest tipus d’equip i ILF (Infra-Low training, precursor del Neurofeedback). Això va posar de manifest que l’ús d’amplificadors DC minimitzava els obstacles i els inconvenients dels amplificadors AC, permetent il.luminar aquestes freqüències que fins aleshores havien estat ignorades, ja que resultava impossible observar-les eficientment.
¿Com són les sessions i quant es triga a veure resultats?
Les sessions d’ISF Neurofeedback comencen amb el pacient assegut còmodament a una butaca o cadira. Es col·loquen uns elèctrodes al cuir cabellut, amb l’objectiu de monitorar l’activitat elèctrica del cervell. L’objectiu inicial és trobar la freqüència òptima per a l’entrenament per a cada cas en particular. Es tracta de trobar aquella freqüència en què ens sentim més relaxats, còmodes i alerta, i en què els sistemes simpàtic i parasimpàtic es troben en un major equilibri, és a dir d’assolir un estat d’homeòstasi.
És important ressaltar que l’ISF Neurofeedback és una tècnica no invasiva, és a dir, no s’introdueix cap element aliè al cos, ni s’aplica electricitat al cervell. Es tracta simplement de llegir l’activitat cerebral perquè l’ordinador pugui crear informació en forma de feedback per al pacient, llegint les ones de les freqüències ultralentes.
L’entrenament en si és força simple, es basa en un so, un to, que va oscil·lant, i que és el reflex de l’activitat cerebral. Així doncs, el client escolta el to i a partir d’aquí comença l’entrenament, independentment de l’atenció que se li posi, ja que el cervell és capaç de captar moltíssima més informació del nostre entorn del que normalment podem pensar. D’aquesta manera el cervell reconeix el to com un reflex de si mateix, monitorant-lo
activament, cosa que permet que canviï.
Les sessions normalment duren 30 minuts, tot i que pot variar en cada cas. El procés per trobar la freqüència d’entrenament òptima per a cada pacient pot durar diverses sessions i requereix una comunicació activa entre pacient i terapeuta per trobar-la. Un cop trobada, la freqüència ideal es va repetint, perquè el cervell aprengui a estar en aquest estat. Això és com aprendre qualsevol altra activitat, és a dir, a base de repetir l’entrenament amb ISF, el cervell aprèn a romandre per ell mateix en aquest estat de manera natural i sostinguda en el
temps.
Els resultats obtinguts amb ISF Neurofeedback solen ser més ràpids que amb les tècniques de Neurofeedback convencional. Sovint és possible observar canvis beneficiosos en tan sols unes poques sessions, i després de diverses sessions els pacients reporten sentir canvis positius i sentir-se més regulats, estables i tranquils, la qual cosa permet gestionar molt millor aquelles situacions amb què hi havia dificultats en el passat.
