Neurobiologia funcional

El procés biològic de curació

Al nostre centre incorporem un abordatge integratiu, basant-nos en els últims avanços pel que fa a diagnòstic i en les últimes teràpies farmacològiques en Neurologia, juntament amb una visió neurobiològica i neurofisiològica dels principals símptomes i patologies.

El director de la Unitat és el Dr Cruz Velarde, Neurólogo y Director de Instituto de Neurobiología Funcional Neuronae.

Estudiem les diferents funcions i rutes metabòliques: estats oxidatius, inflamació crònica, tòxics, alteracions en processos de desintoxicació, cicles energètics i enzimàtics ( ATP, Krebs..), alteració de l’expressió genètica (epigenètica), nutrició ortomolecular, estudi de neurotransmissors i alteracions funcionals, de connexió cerebral, i d’interrelació dels diferents sistemes fisiològics.

¿Qui es pot beneficiar d’aquest abordatge neurobiològic?

Persones amb TDAH, autisme, alteracions de l’aprenentatge infantil, problemes d’aprenentatge i conducta, fibromiàlgia, depressió i ansietat, alteracions de personalitat, TOC, insomni, malaltia d’Alzheimer, malaltia de Parkinson, o que hagin patit un Ictus.

Metabolisme energètic (Cicle Krebs i Mitocondrial)

Els àcids orgànics són els intermediaris metabòlics dels processos bioquímics de producció d’energia, de la desintoxicació, de ruptura dels neurotransmissors, separació d’aminoàcids o de l’activitat microbiana intestinal.

Aporten informació sobre els metabòlits dels oxalats, metabòlits del cicle de l’àcid cítric, de neurotransmissors , i també d’àcids grassos i cetones. Indicadors nutricionals com Q10, vitamina C, vitamina B12, B6, B5, B2. Indicadors de funcionament mitocondrial. Els diferents trastorns neurològics sovint excreten diversos àcids orgànics anormalment.

Nutrició Ortomolecular

Les vitamines, els oligoelements i les proteïnes són essencials per a un bon funcionament neuronal. Les deficiències en aquests components poden influir en la fisiologia de moltes funcions cel•lulars i òrgans, entre ells el cervell.

Metabolisme hormonal: Tiroides i Cortisol-DHEA

El metabolisme tiroidal influeix en l’estat energètic i emocional. S’estudia la resistència a l’hormona tiroidal, alteracions de la conversió T3, i conversió rT3. Existeixen deficiències nutricionals com la falta de zinc, seleni, i ferro, que en ser tractades, permeten que el pacient converteixi de manera correcta la T3. També existeixen medicaments que impedeixen una bona conversió, i que en ser enretirats o substituïts permeten que la T3 lliure es produeixi espontàniament. L’estrès és la resposta fisiològica normal a estímuls que amenacen o desafien el nostre organisme. Tots aquests processos estan autoregulats de forma molt precisa pels eixos hormonals.

Neurotòxics i Mineralograma

Avui dia, tenim al nostre cos entre 400 i 700 vegades més quantitat de metalls pesants, radicals lliures i toxines que la generació que va viure fa quaranta anys. Valorem elements tòxics per a l’organisme com són el mercuri, l’alumini, el plom etc. Quan aquests elements es troben dins de l’organisme dels humans poden interferir en el balanç essencial de nutrients i en la formació de components indispensables dels sistemes nerviós i metabòlic. Els nivells plasmàtics de determinats minerals i oligoelements no reflecteixen la concentració cel•lular real en els teixits. Mitjançant estudis de cabell analitzem el nivell nutricional cel•lular i tòxic.

Estat nutricional cerebral / Intolerància alimentàries IgG/ Histamina

Estudi d’àcids grassos en eritròcits, IgG 200 aliments, Estudi d’histamina, orina 24h i estudis d’activitat de l’enzim DAO.

Neuroinflamació crònica i Neuroimmunologia

Amb les diferents malalties i síndromes neurològiques, com són les alteracions del neurodesenvolupament infantil o les malalties neurodegeneratives, apareix un estat de neuroinflamació crònica que provoca alteracions funcionals i pèrdues neuronals. Les anormalitats del sistema de resposta produeixen una alteració de les citocines proinflamatòries IL4,IL6,IL10, IINF alfa,TNF, IL2rs, entre d’altres, alteracions en subpoblacions limfocitàries, perfils proteics en sèrum, i marcadors plasmàtics d’inflamació crònica.

Disbiosi i permeabilitat  Intestinal

L’absorció dels nutrients depèn d’una microflora equilibrada i de les condicions de l’intestí. En un intestí permeable les parets estan tan inflamades que permeten el pas de toxines a la sang, desequilibrant els sistemes immunitari, metabòlic, hormonal i mental. La disbiosi intestinal i els desequilibris de la microbiota afavoreixen la inflamació sistèmica i la neuroinflamació , així com estats de neuroactivació a través de l’augment de la permeabilitat intestinal i de l’estimulació del sistema nerviós entèric aferent. Es valora la microflora protectora, immunomoduladora, mucoprotectora, proteolítica i llevats, mitjançant l’estudi funcional de microbiota intestinal.

Estudi de desintoxicació

La desintoxicació hepàtica és el resultat de dos processos enzimàtics: la fase I i la fase II. Els enzims de la fase I transformen els productes tòxics en formes intermèdies més accessibles per a la fase II. Aquestes formes intermèdies són molt més actives químicament, i per tant, més tòxiques. A la fase I hi participa un grup nombrós d’enzims, que en conjunt es denominen citocrom P450. Un efecte secundari important d’aquesta fase és la producció de radicals lliures. Els enzims de la fase II transformen els productes intermedis amb l’objectiu de neutralitzar-los o de facilitar-ne l’eliminació mitjançant l’orina, la femta o la suor.

Alteracions de la detoxificació hepàtica: Una fase I molt activa o ràpida genera un increment de productes tòxics intermedis i de radicals lliures. De la mateixa manera, una fase II lenta afavoreix una acumulació de productes tòxics intermedis. En conseqüència, el desequilibri entre les dues fases de la desintoxicació hepàtica ocasiona una acumulació de toxines en l’organisme, amb els consegüents efectes adversos per a la salut. Entre les malalties resultants d’alteracions de la desintoxicació hepàtica cal destacar les sensibilitats químiques múltiples, i les reaccions farmacològiques adverses.

Estrès oxidatiu

L’estrès oxidatiu apareix quan s’altera l’homeòstasi òxid-reducció intracel•lular. Aquest desequilibri entre prooxidants i antioxidants és el responsable de l’envelliment prematur i està involucrat en nombroses malalties neurològiques. Els diferents perfils d’avaluació de l’estrès oxidatiu i inflamació crònica analitzen les principals reaccions produïdes al nostre organisme per les espècies reactives d’oxigen (EROS), i també diversos factors prooxidants i diferents mecanismes antioxidants.

Estudi de polimorfismes genètics

Diferents polimorfismes genètics poden influir en el neurometabolisme cerebral. La seva identificació ens ofereix l’oportunitat de poder intervenir des de l’epigènetica, amb canvis dietètics i suplements específics naturals, per a adaptar el nostre metabolisme a aquests polimorfismes heretats.

Els cicles de metilació, síntesi i degradació de neurotransmissors com la dopamina, serotonina, i noradrenalina , així com el balanç glutamat/GABA, influeixen de manera determinant en diferents patologies i síndromes neurobiològiques.

Valorem els polimorfismes genètics del cicle de metilació i el metabolisme de neurotransmissors cerebrals adrenèrgics, dopaminèrgics i de serotonina, i metabolisme sulfurat, entre d’altres. MTHFR, COMT, MAO-A, ADRA2A,ADRB1, 5HTR2A,DAT1,MTRR, CBS.