Coneix els nostres centres
Ubicats a Barcelona i Girona
Valoració a Google
Clínica Neuroscenter
Centres a Barcelona i Girona
Amb el terme ansietat, a més de referir-nos a una emoció comuna i compartida entre tots els éssers humans que apareix davant de situacions d’estrès i de perill, també ens referim a estats d’ànim de por irracional prologada i desproporcionats respecte al perill real.
L’ansietat normalment és una emoció que té la funció d’ajudar-nos a adaptar-nos a la vida. El nostre cos ens transmet un senyal per a poder adaptar la nostra conducta de manera eficient i funcional a l’entorn davant de situacions d’estrès i de perill A tots ens ha passat alguna vegada que ens hem sentit ansiosos, hem tingut moments de tensió davant la incertesa del futur, o que hem tingut preocupacions. De fet, un nivell mitjà d’ansietat és quelcom que resulta imprescindible per a afrontar les dificultats de la vida d’una manera proactiva, ja que un nivell sa d’ansietat ens ajuda a ser més productius, més determinats, i ens empeny a esforçar-nos per a fer millor les nostres feines i tasques.
En alguns casos l’ansietat en comptes de ser una aliada es converteix en una enemiga, portant a aquelles persones que la pateixen a veure’s paralitzades per la indecisió i a no poder fer front a les dificultats que se’ls presenten. És aleshores quan l’ansietat es converteix en un obstacle per a portar una vida normal, i quan apareixen símptomes sense que hi hagi un motiu aparent, o reaccions desproporcionades relacionades amb un problema real.
Les persones que pateixen una ansietat patològica sovint se senten bloquejades i paralitzades sense una raó aparent davant de situacions que en l’àmbit conscient no semblen tenir una connexió amb la intensitat de l’angoixa que se sent.
Per a poder diagnosticar un trastorn d’ansietat és necessari que aquest malestar sigui prolongat i que afecti negativament una o més àrees de la vida de la persona, com per exemple la feina, les relacions personals o familiars, l’escola, etc.
Tractaments per als trastorns d’ansietat
Símptomes de l’ansietat
És important reconèixer els símptomes de l’ansietat per a poder afrontar-la abans que la persona pateixi crisis addicionals que poden tornar-se més greus.
Els símptomes més comuns que presenta una persona que pateix ansietat són:
- Sensació de desconnexió de la realitat.
- Sentiment d’angoixa i de preocupació excessiva.
- Sentir-se aclaparat i incapaç de solucionar o encarar problemes.
- Molèsties estomacals o digestives.
- Atacs de pànic (encara que no sempre hi siguin presents).
- Insomni.
- Procrastinació, incapacitat de fer front als problemes quan es presenten.
- Dificultats en la respiració i augment del ritme cardíac.
- Suor excessiva.
- Problemes de memòria i atenció.
- Conducta evasiva davant de situacions estressants.
- Inseguretat i creences limitants vers la capacitat d’un mateix per a resoldre els problemes i superar-los.
- Mal de cap.
- Pensar massa, donant massa voltes als mateixos pensaments.
- Necessitat de consol per part dels altres.
- Incapacitat de controlar la pròpia reacció a la por.
Avui dia els trastorns d’ansietat són cada vegada més freqüents i comuns, ja que el desenvolupament de la societat i de la realitat exterior va tan de pressa, que el cervell té dificultats per a mantenir el seu ritme. L’ansietat és un mecanisme de protecció que el cervell ens ofereix davant d’estímuls desconeguts que podrien ser nocius o perillosos. Aquest mecanisme d’adaptació no sempre flueix de manera espontània, permetent baixar el nivell d’ansietat. Sovint el cervell es queda enganxat a una reacció de fugida o lluita, i torna a presentar aquesta resposta davant de situacions o estímuls que no representen cap perill. En la majoria de casos, l’ansietat patològica es deu a una protecció inadequada durant la infància, o bé a una exposició freqüent a situacions d’estrès i de perill, de manera que el cervell aprèn a presentar aquesta resposta de fugida o lluita amb més freqüència.
És molt important que les persones que pateixen aquest tipus de trastorn no se sentin diferents als altres, i que busquin ajuda per a permetre’s viure una vida més feliç i amb menys preocupacions. De la mateixa manera que el cervell aprèn la necessitat d’entrar en un estat d’alerta, mitjançant la teràpia psicològica, es pot desaprendre aquesta resposta automàtica i subconscient, modificant les creences associades a les situacions de perill. El neurofeedback permet entrenar el cervell per a mantenir un estat d’activació fisiològica més relaxat i equilibrat.
