Teoria Polivagal

Conèixer més sobre la Teoria Polivagal ens permetrà comprendre el funcionament del nostre cos, com ens afecten elsesdeveniments traumàtics viscuts i per què poden contribuir al desenvolupament de patologies físiques i psíquiques.

El Sistema Nerviós Autònom i el Nervi Vago

El Sistema Nerviós Autònom (SNA) o vegetatiu és l’encarregat de regular les funcions viscerals involuntàries del nostre organisme. Per exemple, ajuda a controlar la freqüència cardíaca, la temperatura corporal, la digestió, etc.

És el responsable que responguem de manera adequada als estímuls externs i interns.

També s’encarrega de la nostra supervivència i de com responem davant d’esdeveniments estressants. Escaneja constantment l’entorn a la recerca de senyals de seguretat i perill.

El SNA es compon de dos sistemes:

  1. Sistema Nerviós Simpàtic: s’encarrega de generar respostes d’activació.
  2. Sistema Nerviós Parasimpàtic: és oposat a l’anterior, genera respostes de desactivació i tornada a la calma. El component principal d’aquest sistema, implicat en moltes funcions del nostre organisme, és el nervi vago.

La Teoria Polivagal

Stephen Porges va crear la teoria Polivagal amb l’objectiu d’entendre i explicar de manera més precisa el comportament humà.

Porges planteja que podem dividir el SNA en tres branques diferents, cadascuna corresponent als tipus de resposta que pot donar el SNA.

  1. Branca parasimpàtica ventral del nervi vago. Aquesta branca s’activa per donar resposta a situacions de calma en què no hi ha estímuls amenaçadors. Ens sentim tranquils, relaxats i connectats amb l’entorn. És el sistema de participació social, en què tenim un estat d’activació fisiològica òptima, ens sentim segurs i som flexibles, això facilita establir vincles.
  2. Branca simpàtica. Aquesta branca s’activarà quan es detecti un perill. Es prepara el cos per lluitar o fugir. Augmenta el ritme cardíac i la respiració. S’allibera adrenalina i cortisol i s’envia sang als músculs per preparar-los.
  3. Branca parasimpàtica dorsal del nervi vago. Aquesta darrera branca s’activarà, de manera inconscient, quan es valori que el perill és tan gran que no hi podem fer res, ens immobilitza. El ritme cardíac, la pressió sanguínia i la temperatura corporal es redueixen i s’alliberen endorfines per reduir la sensació de dolor.

Quan el SNA funciona correctament és capaç de passar d’un estat a un altre amb fluïdesa o barrejar-ne els estats. Això ens ajuda a manejar l’estrès i a ser resilients davant d’esdeveniments negatius, a recuperar-nos i seguir endavant.

El trauma i la Teoria Polivagal

El trauma i l’estrès crònic poden impedir que el SNA funcioni de manera correcta, regulada i resilient.

Quan algú ha experimentat un trauma, la seva capacitat per escanejar l’entorn a la recerca de senyals de perill es pot veure esbiaixada. L’objectiu del nostre cos és ajudar-nos a no tornar a experimentar un moment aterridor com aquest, per això farà el que sigui necessari per protegir-nos.

A mesura que el nostre sistema de vigilància es posa en marxa, pot interpretar molts senyals al nostre entorn com a perillosos, fins i tot aquells senyals que altres persones poden percebre com a neutrals o benignes.

Molts problemes físics i emocionals poden sorgir d’un SNA crònicament desregulat. Quan el SNA s’encalla als estats de supervivència, la nostra biologia canvia d’enfocament de les tasques que ens mantenen sans i feliços a sobreviure davant de la percepció d’amenaces immediates. En conseqüència, hi haurà un augment de certes hormones, com ara el cortisol, pot augmentar la pressió arterial i el ritme cardíac, activar o aturar el sistema digestiu, etc. Una resposta de l’organisme que no és adequada en aquell moment determinat i que és perjudicial.

Moltes patologies cròniques i difícils de diagnosticar es poden atribuir a una disfunció del SNA (desordres digestius, malalties autoimmunes, fatiga crònica, dolor crònic i migranyes).

Això es va poder demostrar en un estudi realitzat per Kaiser i el CDC (Centre de Control de Malalties), en què van comptar amb més de 17.000 pacients. Es va observar la relació que hi ha entre les experiències adverses viscudes a la infància i el benestar a llarg termini. Els resultats van indicar que, en general, com més experiències adverses s’han viscut a la infància més probabilitat de patir malalties com: càncer, abús de drogues, infart, diabetis, malaltia del cor, intent de suïcidi, obesitat i depressió. En els casos en què havien experimentat sis o més esdeveniments adversos a la infància, l’esperança de vida disminuïa gairebé 20 anys.

Què podem fer quan el SNA es desregula?

Perquè el nostre SNA torni a l’estat de tranquil·litat i seguretat, cal tornar-lo a entrenar.

És fonamental que aprenguem a escoltar el nostre cos. Cada persona respon d’una manera diferent a un mateix estímul, observar com responem davant de certes situacions serà de gran ajuda. Què ens fa sentir segurs o si davant d’una amenaça la nostra primera reacció és lluitar o quedar-nos paralitzats, això ens facilitarà conèixer-nos millor i ens portarà a modificar els nostres patrons de resposta.

El nostre SNA està constantment comunicant-se i sintonitzant amb els altres, tenim tendència a reproduir els estats dels qui ens envolten. Connectar amb persones que estan segures, sintonitzades i presents és una bona manera de restaurar un SNA saludable.

Realitzar activitats que ens fan sentir millor, com ioga, ballar, passar temps a la natura, fer exercici, etc. també poden ajudar.

És possible tornar a l’estat de regulació abordant el trauma des de diferents enfocaments terapèutics.

Somatic Experiencing

El Somatic Experiencing pretén restablir l’equilibri del sistema nerviós, millorar la capacitat d’afrontar l’estrès, augmentar-ne la vitalitat i la capacitat de viure activament.

Des d’aquesta perspectiva terapèutica, es determina i s’avalua si la persona s’ha quedat ancorada en una resposta de lluita, fugida o congelació, a través de la memòria corporal, per poder proporcionar-li les eines necessàries per aconseguir la seva regulació de manera natural.

Tractament amb EMDR

L’ EMDRés el tractament d’elecció per als casos de Trastorn d’Estrès Posttraumàtic.

L’objectiu d’aquesta tècnica és accedir als records traumàtics per tornar-los a reprocessar, reduint les emocions negatives que tenim associades a aquests. Per fer-ho es fa servir l’estimulació bilateral, normalment amb moviments oculars o tapping, per facilitar el desbloqueig dels records i la desensibilització emocional.

ISF Neurofeedback

El Neurofeedbackés una tècnica que pretén entrenar el cervell en la regulació de certs patrons d’ones que poden estar desregulats.

Concretament, l’ ISF Neurofeedack se centra en l’entrenament de les freqüències més baixes. Són aquestes freqüències les que estan relacionades amb les funcions del SNA. Per tant, mitjançant aquest entrenament es busca que la persona pugui aconseguir el seu equilibri, un estat de calma i seguretat.

Superar els traumes i alliberar-nos del bloqueig portarà a la regulació del SNA. No es tracta d’estar sempre tranquils o mobilitzats, sinó de tenir un SNA flexible i resilient que pugui avaluar i respondre adequadament.

Rellena el formulario, responderemos a la brevedad

Activeu el JavaScript al navegador per a poder completar el formulari.
Quiero que me llamen
Politica y privacidad
*Todas nuestras terapias se pueden realizar online a excepción de Neurofeedback

Omple el formulari, respondrem a la brevetat

Abrir chat
1
¡Hola! ¿En qué podemos ayudarte?