Avui dia és molt important divulgar conceptes com això de la resiliència i les tècniques per poder augmentar el nostre nivell d’adaptació i de superació de problemes. Els problemes, les dificultats i els desafiaments són una constant a la vida i és essencial saber com poder enfrontar-s’hi de la millor manera possible.
Què és resiliència?
La resiliència és en psicologia un concepte que defineix la capacitat intrínseca en un individu d’enfrontar-se a situacions adverses, problemes i traumes amb una actitud positiva que permet no deixar-se superar per això.
Es pot definir com resilient, doncs, una persona que malgrat les adversitats de la vida és capaç d’adaptar-se i protegir la pròpia identitat en superar el dolor emocional, sortint enfortida del procés traumàtic.
Com que la resta de les característiques de la nostra personalitat també la capacitat de resiliència té la seva arrel a la nostra infància i especialment en el tipus d’aferrament que hem tingut amb la primera figura de referència. Si des de petits hem rebut amor incondicional i hem tingut exemples de resiliència a la nostra família, serem fàcilment menys vulnerables a nivell afectiu, afavorint així el desenvolupament de les nostres capacitats resilients.
Potenciant la resiliència: cos i ment.
Tot i això la resiliència també és una capacitat que podem entrenar al llarg de la vida, enfortint la nostra autoestima i prenent hàbits que ens ajudin a gestionar millor l’estrès. Alts nivells d’estrès, de fet, afecten la nostra ment així com el nostre cos, generant altes quantitats de l’hormona cortisol que atenta contra la nostra capacitat de resiliència.
Tenir cura del nostre cos assegurant-nos força hores setmanals de moviment, ja sigui caminada o esport, i tenir cura de la nostra alimentació indirectament aniran reforçant també la nostra capacitat de gestió de l’estrès i de les altres emocions.
Per ser més capaços de fer front a les dificultats i a les adversitats de manera constructiva, és important enfortir totes aquelles qualitats que posseïm que ens permetran tenir un procés d’adaptació positiu.
Per fer això és indispensable aleshores conèixer-se a un mateix, ja que l’autoconeixement i l’autodescobriment són les claus per enfortir la nostra autoestima i per permetre’ns identificar com cada emoció, sobretot ràbia, tristesa, irritació, ens estan influenciant portant-nos a actuar de manera poc saludable i a reaccionar exageradament. Això a nivell cerebral també afavoreix un millor processament dels esdeveniments dolorosos i permet elaborar de manera més eficaç un trauma emocional.
Eines per conèixer-se poden ser la meditació diària i la teràpia psicològica, ja que mitjançant aquestes podem tornar-nos molt més conscients de la nostra realitat i aprendrem així a reconèixer quan el nostre cervell entra en un estat d’estrès o de patiment.
A més la meditació, en particular el mindfulness o tècnica de la consciència plena, ensenyarà al nostre cervell a ser més conscients del moment present que ens portarà a actuar amb més eficàcia a l’aquí i ara permetent-nos gaudir i reconèixer els aspectes positius que té qualsevol situació, encara que es tracti d’una situació adversa. Això ens ajudarà també a riure’ns i a reaccionar amb humor a les dificultats augmentant la nostra actitud positiva i optimista.
Una altra manera d’enfortir la nostra resiliència és treballant la nostra empatia i la nostra compassió cap a nosaltres i cap als altres, ja que el suport social és indispensable per superar constructivament moments difícils. Envoltar-se de persones positives i que ens ajuden a veure el costat positiu de qualsevol cosa és un pillastre molt influent en el nostre creixement personal i en la superació positiva de les adversitats.
Alhora però és important tenir autonomia emocional trencant les creences de què tot el que ens passa, sobretot el negatiu, només depèn de causes alienes i dels altres. És característic, de fet, de les persones resilients tenir consciència del paper que juguen a les seves pròpies vides i això els ajuda a prendre acció i mobilitzar-se cap a la resolució de problemes en lloc de perdre temps queixant-se.
En fi, per tornar-nos sempre més resilients és indispensable no cedir a aquesta temptació de voler tenir tots els aspectes de la nostra vida sota control ja que això comporta alts nivells d’estrès i de tensió que no afavoreixen una resposta resilient a les adversitats.
Així que cada dia hem d’entrenar la nostra tolerància a la incertesa per poder guanyar més autoconfiança i més equilibri emocional que són les bases de la nostra resiliència.
L’únic que cal recordar és que no podem controlar-ho tot i evitar els problemes i el patiment, sinó que cada problema, cada dol, cada adversitat passen per ensenyar-nos alguna cosa i per fer-nos tornar éssers sempre més humans.
