Narcisisme i Empatia

En aquest article examinarem una de les relacions més tòxiques que es poden crear: la relació entre un narcisista i un empàtic.

Com en tot a la natura hi ha pols oposats i la llei que els pols oposats s’atreuen és veritable, sobretot en el moment de relacionar-nos amb els altres.

Ser una persona empàtica és una cosa bona, però, com en tot, quan l’empatia és desmesurada és insana. Una persona amb massa empatia, és una persona que no sap estimar-se prou per poder posar un límit entre si mateix i els altres, ja que viu totes les emocions dels altres com si fossin seves i intenta amb totes les seves forces protegir-los, sense saber que no ens és possible salvar ningú, tret de nosaltres mateixos.

El que l’empàtic i el narcisista tenen en comú és una profunda ferida emocional que té la seva arrel en la majoria dels casos a la infància. Pot ser que tots dos hagin tingut una figura de referència narcisista que no els hi ha pogut donar l’amor que cada nen necessita, fent-lo creure que l’única manera de rebre amor és acomodant-se i complir tots els desitjos del fràgil ego de la persona narcisista.

A causa de la fragilitat de l’ego i de la intensitat de la ferida emocional, un dels dos, en aquest cas el narcisista, ha desenvolupat amb els anys un trastorn de personalitat caracteritzat per defenses molt rígides que l’ha portat a ser manipulador, envejós, pretensiós , a tenir expectatives molt altes cap als altres i un immens sentit d’auto importància.

Darrere d’una personalitat narcisista hi ha una persona amb un nivell d’autoestima tan baix que necessita constantment buscar aprovació, validació i suport dels altres, i això és el que una persona amb un nivell d’empatia exagerat millor sap fer: estimar i donar suport als altres més del que fa amb si mateix degut, també, a un baix nivell d’autoestima i poc amor propi compensat per un ego més fort i estable.

És per això que aquests dos pols oposats s’atreuen amb molta facilitat: l’empàtic necessita per sentir-se vàlid ajudar i salvar els altres i el narcisista necessita aquest amor sense límits.

Com es desenvolupa aquesta relació?

Al principi de la relació, el narcisista, a causa de la seva autoimatge grandiosa, actuarà com la millor parella del món, fent sentir l’empàtic especial i estimat alhora, perquè aquest caigui al parany del narcisista: estar sota el seu control

En aquest punt la relació comença a tornar-se tòxica per a l’empàtic, ja que el narcisista tindrà el poder de generar un sentiment de culpabilitat tan fort a l’empàtic cada vegada que aquest no compleixi els seus desitjos i les seves expectatives, que portarà l’empàtic a sentir la necessitat de fer-ho. Així comença un cercle viciós en què el narcisista manipularà l’empàtic totes les vegades que ho necessiti i, a poc a poc, aquest se sentirà més fràgil, desequilibrat i necessitarà el narcisista, desenvolupant una dependència emocional.

El pitjor de tot això és que l’empàtic és incapaç de veure el costat fosc dels altres, ja que ingènuament creu que tothom és bo i té bones intencions com ell, mentre que el narcisista és una persona capaç de succionar l’ànima de totes les persones amb qui està relacionat.

Si reconeixeu aquest tipus de relació i de personalitat en amics, familiars o persones estimades, és important ajudar-los a prendre consciència del problema perquè puguin anar a teràpia i aprendre a estimar d’una manera més sana.