Com es pot avaluar l’eficàcia de Neurofeedback?

L’Associació de Psicofisiologia Aplicada i Biofeedback i La Societat Internacional de Neurofeedback i Investigació van establir l’any 2001 les pautes per a l’avaluació de l’eficàcia clínica de les teràpies psicofisiològiques. Aquesta publicació estableix que el Neurofeedback ha d’utilitzar avaluacions com ara qEEG o tècniques similars per identificar patrons inadequats d’activitat cerebral i donar-li a la persona la capacitat de canviar-los.

La pràctica del Neurofeedback es basa en l’evidència, és a dir, utilitza les investigacions que han obtingut els millors resultats per poder prestar el millor tractament.

Actualment, el Neurofeedback es basa en uns estàndards i pautes que s’han establert i que són supervisats per part de la BCIA (Bioofeedback Certification International Alliance).

Investigació en Neurofeedback

La majoria d’investigacions realitzades sobre el neurofeedback s’han dut a terme estudiant casos concrets o grups petits de subjectes. Aquest factor es considera un punt negatiu en la investigació del Neurofeedback, però és important tenir en compte la quantitat de repeticions que s’han fet d’aquest estudi.

Un bon estudi no és només una recepta que cal seguir amb cura, el component analític d’un estudi és un dels components més importants de la ciència. Quan centenars d’estudis comencen a mostrar resultats similars, fins i tot si tenen una mida de mostra petita, és un bon indicador de validesa externa i confiabilitat.

Estudis clau sobre l’eficàcia de Neurofeedback

Els primers estudis al camp van ser els realitzats per Sterman (Sterman, Wyrwicka i Roth, 1969). Van estudiar si era possible entrenar els gats a produir voluntàriament un patró concret d’ones cerebrals, el SMR, oferint una recompensa de menjar quan ho produïen. Els gats van complir fàcilment la tasca. En estudis posteriors en què es va investigar l’efecte epileptogen d’una substància concreta que afecta els gats, es va veure que els que havien estat entrenats eren més resistents a tenir convulsions i a la mort. L’entrenament SMR d’alguna manera havia inoculat els gats contra les convulsions, demostrant que entrenar aquest patró va resultar tenir un efecte permanent en els processos neuronals.

Lubar i Shouse (1976) van seguir amb una investigació en nens amb TDAH, demostrant que el Neurofeedback podia disminuir la seva simptomatologia.

Aquests estudis pioners van donar lloc a un major nombre d’investigacions que van continuar mostrant eficàcia, mentre que altres van començar a centrar-se en els canvis fisiològics al cervell.

Un exemple d’estudi que es va centrar en les modificacions fisiològiques que genera el Neurofeedback és el de Hershberg et al. (2004). Aquests autors van assenyalar que hi ha diversos estudis de Neurofeedback que utilitzen fMRI (Imatge de Ressonància Magnètica Funcional) que demostren que el control del cervell a través de la retroalimentació és vàlid. Els estudis de fMRI en subjectes humans han evidenciat que el patró SMR EEG està clarament associat amb un augment en l’activitat metabòlica al cos estriat del complex nuclear dels ganglis basals (Birbaumer, 2005).

Des d’aquest primer estudi de Sterman han estat milers els treballs que s’han fet sobre el Neurofeedback i que han pogut confirmar-ne l’eficàcia en diferents àrees i trastorns.

Neurofeedback a Neuroscenter

A Neuroscenter apliquem Neurofeedback a pacients amb diversa simptomatologia, basant-nos en l’evidència científica que recolza el seu ús en diferents trastorns i àmbits de millora.

Prèviament a poder iniciar l’entrenament en Neurofeedback, es realitza un qEEG o Mapeig cerebral al pacient per conèixer quina és la seva activitat elèctrica cerebral i quin tipus d’entrenament s’ha de fer per millorar la funcionalitat cerebral i, en conseqüència, els símptomes.

Després d’haver analitzat la informació recollida s’estableix un pla d’entrenament personalitzat per a cada individu, idoni per a les característiques particulars.

A partir d’aquí es pot iniciar el tractament amb Neurofeedback, que es durà a terme durant almenys 20 sessions.

Finalment, un cop completat el tractament, es farà novament el Mapeig Cerebral per conèixer els canvis que s’han obtingut amb el Neurofeedback.