Què és l’alexitímia?
L’alexitímia fa referència a la incapacitat de reconèixer i expressar emocions pròpies. Les persones amb alexitímia poden sentir emocions, però no són capaces de posar-les en paraules o comprendre-les completament.
En molts casos, les persones amb alexitímia també tenen dificultat per reconèixer les emocions dels altres i, en conseqüència, per respondre de manera apropiada davant d’aquestes.
L’alexitímia és una característica que pot aparèixer en trastorns com ara: trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), trastorn de la personalitat narcisista i límit, depressió, trastorns de l’alimentació, entre d’altres.
Es creu que l’alexitímia afecta entre un 10-15% de la població, sent més comú en home que en dones.
Símptomes d’alexitímia
Els símptomes que apareixen en persones amb alexitímia són:
- Dificultat per descriure les pròpies emocions i sentiments.
- Dificultat per reconèixer les emocions dels altres.
- Dificultat per expressar emocions de manera adequada.
- Tendència a evitar situacions emocionals.
- Manca d’interès en establir relacions d’intimitat.
- Problemes per gestionar les emocions pròpies i alienes.
- Dificultat per entendre els matisos emocionals a la comunicació verbal i no verbal.
- Problemes per prendre decisions basades en les emocions.
- Poca capacitat per mostrar empatia.
- Tendència a cercar l’aïllament i la solitud.
És important tenir en compte que aquests símptomes poden variar en la seva gravetat i no sempre són tots presents en les persones amb alexitímia.
Quines són les causes de l’alexitímia?
Es desconeixen les causes exactes de l’alexitímia, encara que sí que es pot afirmar que hi influeix una combinació de factors biològics, genètics i ambientals.
Factors biològics
L’alexitímia es relaciona amb alteracions en l’estructura i la funció de diverses àrees del cervell involucrades en el processament emocional i la comunicació. Algunes d’aquestes estructures cerebrals són:
- Lòbul frontal: és l’àrea responsable de la planificació, la presa de decisions o la regulació emocional, entre altres funcions.
- Amígdala: aquesta estructura està implicada en la percepció i expressió de les emocions.
- Gir temporal superior: és responsable de la comprensió del llenguatge verbal i no verbal i està involucrada en la percepció i expressió de les emocions.
- Còrtex del cíngle anterior: És una estructura cerebral que està involucrada a la regulació emocional.
Diferents estudis han pogut trobar que aquestes estructures cerebrals a les persones amb alexitímia tenen una menor activitat i connectivitat amb altres àrees del cervell relacionades amb el processament emocional.
A més, altres investigacions realitzades apunten que les persones amb alexitímia tindrien: una menor quantitat de connexions entre els dos hemisferis cerebrals, una desconnexió entre el sistema límbic i el neocòrtex i una lateralització cerebral amb predomini dret.
Factors genètics
L’alexitímia pot ser més comú en persones els familiars de les quals també la pateixen. Es creu que hi pot haver certs gens que augmentin el risc de desenvolupar alexitímia.
Factors ambientals
Els traumes, l’abús, la negligència, l’estrès, entre altres factors, poden contribuir a l’aparició de l’alexitímia. A més, una educació que no fomenti, o fins i tot castigui, l’expressió de les emocions pot contribuir al desenvolupament.
Quines són les conseqüències de l’alexitímia?
Les persones amb alexitímia poden experimentar una sèrie de conseqüències a causa de la dificultat per reconèixer i expressar emocions. Algunes d’aquestes conseqüències són:
- Problemes interpersonals: dificultat per establir i mantenir relacions interpersonals.
- Problemes de salut mental: més risc de desenvolupar trastorns d’ansietat i depressió.
- Problemes de conducta: dificultat per controlar les seves reaccions emocionals, cosa que pot portar a comportaments impulsius o autodestructius.
- Problemes de salut: tenen més risc de patir problemes cardíacs, gastrointestinals i immunològics
Alexitímia i somatització
La somatització és el procés mitjançant el qual els problemes psicològics o emocionals es presenten com a símptomes físics. S’ha trobat una relació clara entre l’alexitímia i la somatització, ja que les dificultats que tenen les persones amb alexitímia poden portar-los a la somatització d’aquests problemes emocionals.
Per a les persones amb alexitímia, els símptomes físics és la manera dexpressar les seves emocions reprimides, ja que no tenen l’habilitat dexpressar-les d’una altra manera. Això pot portar a una acumulació de frustració, tensió i estrès, que acaba manifestant-se com a: mals de cap, augment de la pressió arterial, dolors musculars, trastorns gastrointestinals, etc.
Tractament per a l’alexitímia
El tractament per a l’alexitímia requereix un enfocament multidisciplinari i sol ser un procés llarg. Poden ser molt beneficiosa la psicoteràpia, duta a terme des de diferents enfocaments, la teràpia grupal, EMDR, PNI o Neurofeedback.
L’ EMDR és una tècnica utilitzada en psicoteràpia especialment útil per abordar els esdeveniments traumàtics que no s’han pogut processar correctament i que estan causant diferent simptomatologia, com l’alexitímia.
La Psiconeuroinmunologia (PNI) estudia la relació entre els processos psicològics i els sistemes nerviós i immunitari i els seus efectes sobre la salut. En el cas de l’alexitímia podria ser molt adequada a causa de la gran comorbiditat que hi ha amb altres problemes de salut.
El Neurofeedback pot ser útil com a tractament per a l’alexitímia, a causa dels resultats que han trobat diversos estudis sobre les diferències en l’activitat cerebral en àrees relacionades amb la regulació emocional.
A Neuroscenter podràs dur a terme aquestes teràpies amb l’ajuda de professionals al camp de la salut mental que compten amb gran experiència en aquestes àrees.
