Des de sempre, els éssers humans ens hem formulat diferents preguntes: D’on venim? On anem? ¿Qui som? I altres preguntes importants com Què és la felicitat? Com podem viure feliços?
Els filòsofs, des de segles abans de crist, han intentat formular una resposta en mèrit a allò que és la felicitat. Entre ells trobem Plató que afirmava: “L’home que fa que tot el que porti a la felicitat depengui d’ell mateix, i no dels altres, ha adoptat el millor pla per viure feliç”. Per al filòsof grec la felicitat, de fet, rau en el creixement personal i és fruit de la satisfacció aconseguida a través de petits èxits.
Segons el seu deixeble Aristòtil, tots els homes van a la recerca de la seva pròpia felicitat, la qual depèn només d’un mateix, i cadascú coneix el secret de la seva pròpia felicitat. Per desvetllar aquest secret, però, cal conèixer-se bé un mateix i saber què és el que es vol.
Altres respostes influents han estat les del filòsof nihilista Nietzche, que afirmava que la felicitat es pot aconseguir només quan comprovem que hem superat allò que ens oprimia, ja que haver superat una resistència, ens confereix un sentiment de poder que ens fa enfrontar-nos a totes les dificultats amb vitalitat.
El premi nobel de la literatura Bertrand Russell al seu llibre “La conquesta de la felicitat” deia que “De totes les formes de precaució, la cautela en l’amor, és potser la més mortal de la veritable felicitat”. Per al filòsof britànic, l’amor és de fet un instrument per aconseguir la veritable felicitat, ja que permet trencar l’ego i les nostres defenses que no ens permeten ser realment feliços.
Si ajuntem totes aquestes interpretacions de felicitat, és fàcil intuir com una sèrie de factors juguen un paper important per assolir aquest estat de grata satisfacció espiritual i física, així és com ho defineix la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
A causa d’un estat de gran insatisfacció i infelicitat que ha estat creixent en les darreres dècades amb el desenvolupament del món modern, el tema de la felicitat ha cobrat cada cop més importància al món de la psicologia i amb aquest article volem definir alguns ingredients importants per a la recepta de la felicitat.
És veritat que la felicitat es confon fàcilment amb una emoció, però una emoció és un moment passatger, i amb el concepte de felicitat, en aquest cas, entenem que és un estat de benestar emocional, de pau interior que perdura en el temps.
Un error que molts cometem és pensar que la felicitat, és a dir aquesta pau interior, només s’aconsegueix quan podem experimentar únicament emocions positives, així que moltes vegades ens esforcem reprimint totes aquelles emocions, com l’angoixa, la tristesa, la ràbia, que a la societat estan vistes com a negatives, il·lusionant-nos que així aconseguirem arribar a aquest estat. L’únic que estarem fent serà mentir-nos a nosaltres mateixos i allunyar-nos d’aquesta meta tan esperada, ja que totes les emocions que reprimim aniran reforçant-se al nostre interior, augmentant les sensacions desagradables que generen.
La veritat és que els éssers humans som éssers molt fràgils, ja que som els únics animals que a més de les necessitats primàries també necessitem crear vincles afectius i crear intimitat emocional amb altres éssers humans, sobretot els primers anys de vida. Si és veritat que tots tenim ferides emocionals, el primer ingredient de la felicitat és perdonar totes aquelles persones que ens han causat aquestes ferides i sobretot perdonar-nos nosaltres mateixos. Només perdonant-nos, de fet, podrem permetre a totes les nostres emocions, que siguin més agradables o menys, de fluir al nostre interior i de no anar generant altres bloquejos o reforçant aquestes ferides.
No ens hem de sentir culpables per provar emocions com la ràbia o la tristesa, ja que a la natura tot és dual i si no ens permetem viure el patiment tampoc serem capaços de viure la veritable felicitat. És important treure totes aquestes emocions ja que és un moment catàrtic i indispensable per curar la nostra ànima i aconseguir la pau interior.
La felicitat no és una cosa que ens ve donada, és una actitud que construïm i entrenem cada dia, és l’elecció de cuidar de nosaltres mateixos, exercitar la gratitud pel que és bo a la nostra vida i per les persones que estimem. La felicitat és aprendre a animar-nos en els mals moments i gaudir dels nostres èxits, és aprendre a controlar els nostres impulsos i no sentir-nos culpables pels nostres errors.
Les persones felices no són les persones que mai ploren, que mai no cauen, que semblen tenir tot el que necessiten, que han tingut una vida fàcil. Les persones felices de debò són les que trien al final de cada dia ser agraïdes per la bellesa de la vida, per més que la vida de vegades pugui semblar dura i injusta.
