Limitar al principi pot ser incòmode si no ho has experimentat abans. Fins i tot pot provocar por, principalment si comencem a practicar-ho amb les persones més properes. El principal sentit de posar límits és fer valer el que és important per a tu, que resulta una millora de l’estat de salut fisicoemocional.
Limitar-se no es pot confondre amb limitar. Tot i que pugui semblar la mateixa acció les conseqüències són totalment oposades.
Limitar els pensaments, sentiments i/o accions pot fer que no expressem allò que realment és important per a nosaltres mateixos.
Direm, doncs, que limitar-se és voler fer alguna cosa i no fer-ho. Desitjar alguna cosa i no anar a per ella. Observar com la vida passa sense arriscar a fer cap canvi.
Aquest fet pot provenir de moltes fonts diferents, com pot ser el nostre entorn més proper, la feina, la parella o els nostres amics.
Ens limitem pels altres, per no fer patir o causar molèsties. Enfront de la societat, ens limitem per no sortir del que és comú i cridar l’atenció, per no ser jutjat; a la feina, per no ser penalitzat, acomiadat i per evitar conflictes; amb la família per no fer veure els que t’estimen que no ets el que esperaven de tu, per no defraudar; i amb la parella, per la falsa creença que l’amor és cedir i acontentar en ser estimat, tot deixant de banda les teves pròpies necessitats. És tallar el flux d’autenticitat que ve del teu interior, que es transforma en ràbia, desorientació, inseguretat, estrès i poca vitalitat.
Potser l’acte de limitar-se pot semblar en alguns moments convenient, com per exemple per ser acceptat i pertanyent a un determinat entorn, o complir les expectatives alienes. Però renunciar a ser tu mateix val realment la pena?
Com tot canvi d’hàbit, parar de “limitar-se” requereix una feina profunda i constant per:
- Alliberar-se de càrregues emocionals del passat.
- Canviar la identitat o imatge que es té d’un mateix i obrir-se a allò real, veritable, espontani i ple de vida.
El primer pas que cal fer en percebre que s’està limitant és prendre consciència de l’acte. El segon pas és fer-te responsable per generar alguna petita acció i canviar aquesta realitat.
Limitar-se és tallar les pròpies ales. Posar límits a qui ens limita és un gest d’amor propi.
