Què és l’homeòstasi?

L’homeòstasi és la capacitat que té el nostre cos per regular i mantenir les condicions internes estables, malgrat els canvis al nostre entorn i al nostre interior.

Però, què vol dir exactament això? Significa que el nostre cos té la capacitat de regular diferents factors, com ara la temperatura, els nivells de glucosa o els líquids, entre molts altres, per mantenir el nostre benestar. El nostre cos està vigilant-se constantment a si mateix i a l’entorn, detectant qualsevol canvi que pugui amenaçar el nostre equilibri. Quan es detecta una desviació, s’activen mecanismes de regulació per corregir el problema i restablir l’homeòstasi.

El sistema nerviós i el sistema endocrí tenen un paper crucial a l’homeòstasi. El sistema nerviós transmet senyals elèctrics per coordinar les respostes més ràpides i, per altra banda, el sistema endocrí utilitza hormones per enviar missatges químics més lents però també més duradors.

 

Mecanismes de regulació homeostàtica

El nostre cos té diversos mecanismes que són capaços de detectar canvis i activar les respostes necessàries per contrarestar-los i així mantenir l’homeòstasi. Alguns dels mecanismes amb què compta el nostre cos per mantenir l’homeòstasi són:

• Temperatura corporal: Quan fa fred, el sistema nerviós detecta la disminució de la temperatura i desencadena una sèrie de respostes, com ara la constricció dels vasos sanguinis per reduir la pèrdua de calor o el tremolor muscular per generar calor. D’altra banda, quan fa calor, es produeix la resposta contrària, la dilatació dels vasos sanguinis per permetre que la calor es dissipi i s’estimulen les glàndules sudorípares per refredar el cos.
• Glucosa a la sang: Quan els nivells de glucosa augmenten després d’un àpat, el pàncrees allibera insulina, perquè les cèl·lules l’absorbeixin i emmagatzemin en forma de glucogen al fetge. Per contra, quan els nivells de glucosa disminueixen, el pàncrees allibera glucagó i això desencadena l’alliberament de la glucosa emmagatzemada al fetge.
• Pressió arterial: Quan la pressió arterial augmenta, s’activen la dilatació dels vasos sanguinis, la disminució del ritme cardíac i la reducció de la retenció de líquids per disminuir la pressió arterial. Si, per contra, la pressió arterial disminueix, es desencadenen respostes contràries per augmentar-la.
• Sistema immunològic: Quan el nostre cos s’enfronta a microorganismes que ens poden danyar, el sistema immunològic activa la producció d’anticossos i activa cèl·lules especialitzades, per combatre les infeccions i restaurar l’homeòstasi.
• Sistema gastrointestinal: En fer la digestió, el sistema gastrointestinal absorbeix els nutrients necessaris i elimina les deixalles que no necessitem. També pot emmagatzemar una varietat de bacteris beneficiosos que ens ajuden en la digestió i en el sistema immunològic, contribuint així a mantenir un equilibri intern saludable.

En cadascun d’aquests processos homeostàtics intervenen diferents sistemes i òrgans al nostre cos, com ara el sistema nerviós, el sistema endocrí, el sistema cardiovascular, els ronyons i altres.

 

Què pot alterar l’homeòstasi?

Hi ha factors tant interns com externs que poden influir en la capacitat del nostre cos per mantenir l’equilibri intern. Alguns d’aquests factors són:

1. Estrès: Quan ens enfrontem a situacions estressants, el nostre cos activa una resposta de “lluita o fugida” que desencadena l’augment de la freqüència cardíaca, la pressió arterial i l’alliberament d’hormones de l’estrès, com el cortisol i l’adrenalina. Aquests canvis temporals poden ser beneficiosos en situacions d’emergència, però l’estrès crònic i perllongat pot desregular l’homeòstasi i tenir efectes negatius per a la nostra salut a llarg termini.
2. Desequilibris nutricionals: Una alimentació desequilibrada pot afectar de manera negativa la funció de les nostres cèl·lules i òrgans, i provocar deficiències nutricionals, desequilibris metabòlics i augmentar el risc de diverses malalties cròniques.
3. Canvis ambientals extrems: Les temperatures extremes poden sobrepassar la capacitat dels mecanismes de regulació del nostre cos i afectar negativament l’homeòstasi.
4. Malalties: Malalties com ara la diabetis, la hipertensió o els trastorns hormonals poden alterar la funció adequada del nostre cos. A més, les malalties autoimmunes poden atacar i danyar els òrgans encarregats de mantenir l’homeòstasi, com els ronyons, el fetge o el sistema endocrí.
5. Medicaments i substàncies tòxiques: Alguns medicaments i substàncies tòxiques com l’alcohol o el tabac poden afectar els mecanismes de regulació del cos.
6. Trastorns d’ansietat: Els trastorns d’ansietat poden afectar el nostre sistema nerviós autònom, que controla funcions com la freqüència cardíaca, la respiració i la pressió arterial, cosa que pot causar efectes negatius en el sistema cardiovascular i altres sistemes corporals.
7. Trastorns de l’estat d’ànim: Trastornss com la depressió i el trastorn bipolar, poden alterar el Sistema Nerviós Central afectant a certs neurotransmissors i hormones. Aquests desequilibris poden facilitar que apareguin certs símptomes característics d’aquests trastorns com ara canvis a la gana, alteracions del son o fatiga, entre d’altres.

La capacitat del nostre cos per mantenir l’homeòstasi pot variar per molts factors com l’edat, l’estat de salut general, la genètica o l’estil de vida. Portar un estil de vida saludable, amb una alimentació equilibrada, practicar exercici regularment, fer activitats que ens ajudin a gestionar millor l’estrès i evitar el consum de substàncies tòxiques, pot ajudar l’homeòstasi.

 

Com puc recuperar l’homeòstasi?

És important que comptem amb especialistes de la salut que puguin avaluar quin és el nostre estat pel que fa a l’equilibri del nostre organisme i que ens ajudin a restaurar l’homeòstasi.

La Psiconeuroimmunologia (PNI) s’enfoca en la interacció entre els processos psicològics i els sistemes immunològic, endocrí i nerviós al cos humà. El seu objectiu principal és comprendre la relació entre la ment i els sistemes responsables de mantenir l’homeòstasi del nostre organisme: el sistema nerviós (SN Central i SN Autònom), el sistema immunològic i el sistema endocrí. La PNI pretén aportar estratègies que promoguin la salut i el benestar. Això pot incloure intervencions psicològiques, canvis a l’estil de vida, tècniques de maneig de l’estrès o l’ús de suplements vitamínics o fàrmacs.

El Neurofeedback també pot ser útil en casos de desregulació emocional, ansietat, insomni i altres trastorns que afecten l’homeòstasi. En entrenar i enfortir les ones cerebrals, es pot millorar la funció cerebral i la simptomatologia del pacient.

A Neuroscenter, comptem amb professionals especialitzats en aquest tipus d’intervencions, entre d’altres, que us poden ajudar en l’avaluació del vostre cas i en la millora del vostre benestar. Tenim centres a Barcelona i Girona i també l’opció de fer teràpia online.