Els ansiolítics són uns medicaments que s’utilitzen per tractar l’ansietat com a símptoma o en trastorns com el trastorn d’ansietat generalitzada, el trastorn obsessiu-compulsiu o la fòbia social, entre d’altres. Aquests fàrmacs es recepten per tal que es redueixi l’ansietat del pacient que pot estar interferint en les activitats diàries. Tot i això, com qualsevol medicament, els ansiolítics poden tenir efectes secundaris i riscos per a la salut.

Què són els ansiolítics?

Els ansiolítics actuen disminuint l’activitat al sistema nerviós central, cosa que pot ajudar a reduir els símptomes de l’ansietat. Aquests psicofàrmacs són prescrits per metges i poden ajudar les persones a controlar els símptomes d’ansietat.

Quins ansiolítics hi ha?

Hi ha diversos tipus diferents d’ansiolítics, cadascun dels quals funciona de manera lleugerament diferent.

Benzodiazepines

Les benzodiazepines són els ansiolítics més utilitzats. Exemples de benzodiazepines són: alprazolam (Xanax), diazepam (Valium), lorazepam (Ativan) i clonazepam (Klonopin).

Les benzodiazepines funcionen augmentant l’activitat de l’àcid gamma-aminobutíric (GABA), un neurotransmissor que disminueix l’activitat al cervell. Al augmentar l’activitat del GABA, les benzodiazepines tenen un efecte sedant i ansiolític.

Aquests fàrmacs s’han d’usar per tractar l’ansietat aguda durant un període de temps breu, ja que no es recomanen per a l’ús a llarg termini a causa del risc de dependència física i psicològica.

Antidepressius

Els antidepressius també es poden utilitzar per tractar l’ansietat. Alguns antidepressius que s’usen habitualment són: els Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS), els Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina i Noradrenalina (ISRN) i els Inhibidors de la Recaptació de Noradrenalina (IRN).

Els ISRS, com la fluoxetina (Prozac) i la sertralina (Zoloft), actuen augmentant els nivells de serotonina al cervell, un neurotransmissor que s’ha associat amb l’estat d’ànim i l’ansietat.

Els ISRN,com la venlafaxina (Effexor) i la duloxetina (Cymbalta), augmenten tant la serotonina com la noradrenalina. La noradrenalina ha estat relacionada amb la resposta a l’estrès i l’ansietat.

Els IRN, com la desipramina (Norpramin) i la nortriptilina (Pamelor), funcionen en augmentar els nivells de noradrenalina al cervell.

Buspirona

La buspirona és un altre tipus d’ansiolític que funciona en afectar els nivells de serotonina al cervell. Aquest medicament triga més temps a actuar que les benzodiazepines i els antidepressius, però no causa dependència física ni psicològica.

Beta-Bloquejants

Els Beta-Bloquejants són un tipus de medicament utilitzats comunament per tractar la pressió arterial i altres malalties coronàries. Tot i això, també s’ha vist que pot ser eficaç per al tractament de l’ansietat. Aquests medicaments, en bloquejar els efectes de l’adrenalina, poden reduir els símptomes físics de l’ansietat com ara la sudoració, els tremolors o la taquicàrdia.

Efectes negatius dels ansiolítics

Si bé els ansiolítics poden ser efectius per tractar l’ansietat, també poden tenir efectes secundaris i riscos per a la salut. Tot i que els efectes poden variar entre els diferents tipus d’ansiolítics, alguns dels més comuns són:

1. Dependència i addicció: especialment les benzodiazepines, poden causar dependència física i psicològica si es prenen durant un període prolongat de temps. Les persones que prenen ansiolítics durant més d’unes quantes setmanes poden experimentar símptomes d’abstinència si deixen de prendre el medicament sobtadament.
2. Somnolència: poden causar somnolència i disminuir la capacitat de concentració i atenció.
3. Confusió i desorientació: especialment les persones grans que prenen ansiolítics poden experimentar confusió i desorientació.
4. Mareig: els ansiolítics poden causar mareig o atordiment, cosa que pot augmentar el risc de caigudes i altres accidents.
5. Debilitat muscular: especialment les benzodiazepines, poden causar debilitat muscular i fatiga.
6. Problemes de coordinació: poden afectar la coordinació i l’equilibri.
7. Problemes de memòria: pot afectar la memòria a curt termini i la capacitat d’aprendre i retenir informació nova.
8. Problemes gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrea i altres problemes gastrointestinals.
9. Canvis d’humor: algunes persones poden experimentar canvis d’humor, irritabilitat i agitació en prendre ansiolítics.
10. Problemes sexuals: poden incloure disminució de la libido, disfunció erèctil i dificultat per assolir l’orgasme.
11. Augment de pes: augment de la gana que pot causar augment de pes.

 

Alternatives als ansiolítics

Hi ha diverses alternatives als ansiolítics que poden ser tan eficaços com aquests:

• La teràpia psicològica se centra a canviar els patrons de pensament i comportament que poden contribuir als símptomes d’ansietat. Es pot dur a terme des de diferents enfocaments i utilitzant diverses tècniques, com ara l’EMDR, per abordar aquesta simptomatologia.
• Les tècniques de relaxació es fan servir per reduir l’estrès i l’ansietat. Es treballa l’enfocament a la respiració, a la tensió muscular o la visualització, segons la tècnica utilitzada.
• El Neurofeedback és una tècnica terapèutica no invasiva que es basa a entrenar el cervell perquè funcioni de manera més eficient. El Neurofeedback s’utilitza cada cop més com una alternativa als ansiolítics per al tractament de l’ansietat.

Tot i que els ansiolítics poden ser efectius per tractar l’ansietat, és important que un psiquiatre valori i faci seguiment de cada cas particular. També és important considerar opcions de tractament alternatives que poden ser igualment efectives i que poden tenir menys riscos per a la salut que els ansiolítics.