Trastorns alimentaris a l’adolescència

Què són els trastorns alimentaris?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) o trastorns alimentaris són afeccions de la salut mental amb conseqüències greus per a la salut física i psicològica de les persones que els pateixen, així com pel seu entorn.

Les patologies que els defineixen (anorèxia, bulímia, i trastorn per atracament) impliquen una visió i una conducta problemàtiques i obsessives en relació amb el pes corporal, la imatge i la dieta.

Tot i que hi ha estudis que assenyalen que fins a un 25% dels pacients amb TCA rebutgen rebre tractament, és possible evitar que els trastorns es tornin crònics realitzant una intervenció a temps per part de professionals qualificats i experimentats.

Quina és la causa dels trastorns alimentaris?

La causa exacta de l’origen dels trastorns alimentaris és desconeguda. No obstant això, els experts i investigadors coincideixen que aquestes afeccions provenen d’una interacció de factors complexa, incloent-hi factors psicològics, socials, conductuals i biològics.

Vols que t’ajudem?
Demana informació sense cap compromís.

Per què la majoria de trastorns alimentaris es donen a l'adolescència?

Si bé no hi ha una causa concreta per explicar l’origen dels trastorns alimentaris, es considera que intervenen diversos factors en la seva aparició i desenvolupament, vegem quins són a continuació:

  • Biologia: Sabem que aquelles persones amb un familiar de primer grau (pare, mare, germà, germana) que pateixen algun trastorn alimentari són més propenses a desenvolupar-los. Això suggereix que hi hagi algun tipus d’enllaç genètic.
  • Entorn i societat: La cultura occidental contemporània emfatitza estar prim així com la importància de la imatge, cosa que causa un impacte en les persones, i en especial en l’adolescència, ja que es tracta d’una etapa de formació i desenvolupament de la seva persona.
  • Problemes psicològics i emocionals: És molt freqüent que problemes de tipus emocional o psicològic com la depressió o l’ansietat estiguin relacionats amb el desenvolupament de trastorns alimentaris.
  • Activitats: La participació en activitats en què es valora o es potencia la primesa com poden ser el ballet, o esports com el patinatge o la gimnàstica, pot contribuir al desenvolupament d’aquest tipus de trastorns

Quins hàbits i desordres alimentaris hi ha a l'adolescència?

A continuació us presentem els tipus de trastorns alimentaris més freqüents que trobem a consulta, sovint en adolescents, encara que també en persones adultes:

Anorèxia:

És un trastorn alimentari que es caracteritza per un pes corporal anormalment baix, així com per un temor a augmentar de pes, i una distorsió en la seva percepció.

Així doncs, les persones que pateixen anorèxia tenen un desig de baixar de pes malgrat estar molt per sota del seu pes normal o ideal (segons la seva alçada, edat i talla) a causa d’una alteració en la percepció i l’autoavaluació del seu estat físic.

Sovint en aquests casos la persona desenvolupa conductes per restringir els aliments (anorèxia restrictiva), sovint fent un excés d’exercici físic; o bé provocant el vòmit, o mitjançant l’ús de laxants o diürètics, per aconseguir baixar de pes (anorèxia purgativa).

Bulímia:

Es tracta d’un trastorn de l’alimentació caracteritzat per la presència d’atracaments d’aliments, és a dir d’una ingesta excessiva d’aliments en un curt període de temps sobre la qual no hi ha sensació de control. A aquests episodis d’ingesta compulsiva en segueixen altres de culpa i malestar, els quals, juntament amb la por de pujar de pes, porten a conductes compensatòries com la provocació del vòmit, l’ús de laxants, la restricció d’aliments o l’exercici físic compulsiu.

Es tracta d’una patologia de vegades difícil de detectar, ja que mitjançant les maniobres descrites anteriorment sovint s’aconsegueix conservar-ne el pes, si bé pot cursar amb pes normal, poc pes, o sobrepès.

Trastorn per afartament:

Quan parlem d’atracaments de menjar ens referim a la ingesta descontrolada d’aliments en un període de temps curt. El trastorn per atracament es caracteritza per la presència d’atracaments com a manifestació principal, encara que a diferència de la bulímia, en aquest cas no hi ha conductes compensatòries.

Sovint veiem aquest trastorn en persones amb excés de pes o obesitat, que han intentat moltes dietes sense èxit, i que vinculen el menjar a conflictes emocionals. És freqüent que aquestes conductes poden causar vergonya per la manca d’autocontrol, així com portar a intentar amagar el problema.

És important prendre consciència que els trastorns de l’alimentació han de tractar-se tan aviat com siguin descoberts, ja que tots poden derivar en altres comorbiditats, cronificar-se, i fins i tot tenir desenllaços fatals.

Si pateixes trastorns alimentaris o algú al teu voltant els està patint, no deixis passar el temps i acudeix a un professional qualificat com més aviat millor per rebre l’ajuda que necessites.

Com es poden detectar trastorns de l'alimentació en adolescents?

Són molts els pares que es pregunten com detectar els trastorns de l’alimentació als fills o filles durant l’adolescència.

Resulta freqüent que els joves durant l’adolescència puguin amagar els símptomes d’aquests trastorns durant molt de temps, cosa que pot portar conseqüències greus, per la qual cosa convé estar atent al comportament i hàbits dels fills, així com conèixer bé els diferents tipus de trastorns de l’alimentació i els seus símptomes, que hem descrit anteriorment.

Cal recordar que els trastorns de la conducta alimentària representen la tercera malaltia crònica més comuna entre la població adolescent després de l’obesitat i l’asma.

Com tractar els trastorns alimentaris?

Els plans per al tractament dels trastorns alimentaris es fan de manera individualitzada, adaptant-se a les necessitats de cada persona en concret. El tractament pot incloure:

Psicoteràpia:

El tractament psicològic és la part més important en el tractament d’aquest tipus de trastorns. Es tracta de visitar un psicòleg de forma regular per acompanyar i facilitar el procés de recuperació mitjançant la normalització dels patrons d’alimentació, la implementació d’hàbits saludables, així com el foment de l’autocontrol i de la capacitat de resoldre problemes i bregar amb el propi estat anímic.

El tractament pot comprendre diferents tipus de teràpia com la teràpia cognitiu-conductual, que se centra en els comportaments, pensaments i sentiments sobre el trastorn; el EMDR mitjançant el qual podem reprocessar els esdeveniments relacionats amb aquests trastorns per dissoldre la càrrega emocional negativa, o el neurofeedback, que permet consolidar els nous comportaments mitjançant l’entrenament cerebral.

A més d’això, hem de recordar que la participació i l’acompanyament de la família o de l’entorn proper són essencials per aconseguir una recuperació total, per la qual cosa la teràpia familiar pot resultar molt útil, especialment per a pares adolescents. També cal esmentar la teràpia congnitiu-conductual en grup, que la interacció amb altres persones que pateixen aquest tipus de trastorns pot ser especialment beneficiosa.

Educació nutricional:

Els professionals de la salut especialitzats en dieta i nutrició són imprescindibles per ajudar a comprendre els trastorns de l’alimentació així com per dissenyar un pla per reconduir i consolidar uns hàbits alimentaris saludables.

Així doncs, un dietista o un especialista en PNI (psiconeuroimmunologia) ajudaran a reconduir la relació amb els aliments i la conducta per assolir un pes saludable, comprendre com l’alimentació afecta el cos i la ment, planificar els menjars adequadament i establir patrons regulars d’alimentació saludable.


Medicaments i hospitalització:

De vegades es recorre als medicaments per tractar alguns casos de trastorns alimentaris. És important entendre que els medicaments no poden curar aquests trastorns, sinó que serveixen de suport en alguns casos, quan es combinen amb la teràpia psicològica.

En casos de greus problemes de salut a nivell físic o psicològic pot arribar a ser necessària l’hospitalització. Els problemes de salut greus relacionats amb l’anorèxia poden representar una urgència mèdica i requerir hospitalització per estabilitzar-los.

Si tu o algú del teu entorn proper pateix un trastorn de la conducta alimentària, no deixis passar més temps i acudeix a buscar ajuda a un professional.

Neurofeedback com a tractament efectiu per a desordres alimentaris

El neurofeedback és una tècnica no invasiva i sense efectes secundaris que es basa en l’entrenament cerebral per regular la seva activitat elèctrica, optimitzant-la, i millorant la conducta i la sensació de benestar de les persones que la reben.

Al nostre centre Neuroscenter de Barcelona combinem la teràpia psicològica amb el neurofeedback per oferir un tractament integral, que personalitzem per adequar-nos a les necessitats de cada cas i de cada persona.

El nostre equip de psicòlegs i professionals experts en neurofeedback compta amb una àmplia experiència i amb un historial d’èxit en el tractament de molts casos i tipus de trastorns de la conducta alimentària, tant a l’adolescència com a persones adultes.

Són moltes les persones que ja han experimentat els beneficis i l’augment en la qualitat de vida gràcies al neurofeedback i la psicoteràpia, i cada cop més les que coneixen el seu enorme potencial, gràcies als bons resultats que s’obtenen.

Si voleu agendar una cita amb un professional, si necessiteu més informació sobre el tractament de trastorns de l’alimentació o sobre el neurofeedback, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Rellena el formulario, responderemos a la brevedad

Activeu el JavaScript al navegador per a poder completar el formulari.
Quiero que me llamen
Politica y privacidad
*Todas nuestras terapias se pueden realizar online a excepción de Neurofeedback

Omple el formulari, respondrem a la brevetat

Abrir chat
1
¡Hola! ¿En qué podemos ayudarte?