El Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és un trastorn que es caracteritza per l’aparició de pensaments, idees, imatges o impulsos intrusius de forma repetida i recurrent i que causa por, ansietat i malestar a la persona que el pateix. Els símptomes més habituals que ens alerten sobre la presència d’aquest tipus de trastorns són: pensaments o imatges repetides sobre qüestions desagradables, rituals que es realitzen sense cap tipus de lògica una vegada i una altra, pensaments o comportaments indesitjats que no es poden controlar, no obtenir plaer d’aquests comportaments o rituals, però sí un lleu alleugeriment de l’ansietat que els pensaments li causen i passar almenys una hora al dia tenint aquests pensaments o fent aquests rituals, cosa que afecta la seva vida quotidiana.
Encara que la persona no vol experimentar aquestes obsessions i els vulgui posar fi, l’envaeixen de manera persistent i no pot deixar de pensar-hi. Amb l’objectiu d’alleujar aquesta sensació de malestar, la persona intenta rebutjar-les i eliminar-les, ja sigui mitjançant una actitud mental o la realització de conductes repetitives de forma compulsiva. Per exemple, una persona que es renta les mans massa sovint perquè està obsessionada amb els gèrmens.
“No podia tocar cap porta o taulell en àrees públiques. Sabia que no tenia gaire sentit, però estava terroritzat de contagiar-me d’algun germen que em pogués matar. Gairebé ni podia anar a llocs públics, estava tan espantat. Si em pensava que havia tocat alguna cosa, m’havia de rentar les mans per hores. De vegades, em rentava tant que la meva pell es posava vermella i com en carn viva i sagnava”.
No obstant això, també hi ha persones que s’obsessionen, però no tenen perquè realitzar determinats rituals o actes compulsius. En aquest sentit, el ritual és discutir, analitzar els pensaments o repassar mentalment els pros i els contres d’una idea de manera repetida.
La ment és com un gran ordinador i quan se satura d’informació o viu una situació impactant, es bloqueja. De manera que el problema queda allotjat a les neuroxarxes de memòria del nostre cervell. De vegades el TOC ve de família, però desconeixem per què algunes persones el tenen i d’altres no. En alguns casos, però, té a veure amb un nivell inadequat de les substàncies del nostre cervell. En molts casos, s’origina a la infància o a l’adolescència, però també poden aparèixer ja a l’edat adulta. A més, els símptomes poden aparèixer i desaparèixer i millorar i empitjorar en diferents moments de la vida.
Per al tractament del Trastorn Obsessiu Compulsiu, és habitual recórrer a la teràpia EMDR. Es tracta d’una tècnica desenvolupada a Califòrnia que ha estat una de les més efectives a l’hora de curar fòbies i TAG (Trastorns d’Ansietat Generalitzada). Això sí, perquè el tractament sigui exitós, és important triar un bon terapeuta especialitzat en la matèria com els experts de la nostra clínica psicològica, on oferim teràpia EMDR a Barcelona.
Mitjançant aquest tipus de teràpia, es treballa amb les imatges, les sensacions i els records visuals. La persona s’hi ha de concentrar mentre se li aplica una estimulació bilateral visual, tàctil i auditiva. En aquesta tècnica es treballa amb els ulls de la persona, fent seguir el dit del professional amb la mirada mentre es va movent d’una banda a l’altra. D’aquesta manera s’estimulen els dos hemisferis del cervell. Però també es pot fer mitjançant sons a les dues orelles o l’estimulació quinestèsica, que consisteix a utilitzar el tacte, tocant diferents parts del cos a través de sensors.
Gràcies a això, s’aconsegueix que la persona es desensibilitzi i els pensaments i imatges que li venien a la ment deixin de turmentar-lo. La informació es reprocessa, es reconnecten les xarxes neuronals amb la resta del sistema i el pacient deixa de tenir ansietat i temor cada cop que s’ha d’enfrontar a una situació similar.
Encara que la majoria de persones solen requerir al voltant de 10 sessions per al tractament, el cert és que no tots els pacients són iguals i amb cadascun s’aconsegueixen resultats diferents. Tot i això, es tracta d’un mètode relativament ràpid si el comparem amb altres teràpies.
