Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són trastorns del neurodesenvolupament, que són interaccions biològiques complexes, de l’entorn de la persona, i de la presència de factors protectors. La seva prevalença entre la població en edat escolar és d’entre un 5% i un 15%, per la qual cosa mereix una atenció especial.
Així doncs, els TA es manifiesten en forma de dificultat inesperada, persistent, i específica a l’hora d’adquirir un aprenentatge, malgrat rebre una educació convencional i tenir un nivell d’intel·ligència i unes oportunitats socioculturals apropiades.
Els TA persisteixen durant tota la vida, les dificultats que mostren els alumnes que els pateixen són persistents, i repercuteixen de manera negativa durant tota la vida escolar. És per això que és important diferenciar-los de les dificultats transitòries a l’aprenentatge.
Així doncs, resulta important fer-ne una detecció a temps, un diagnòstic correcte, i un tractament efectiu, per evitar que el nen pateixi problemes associats que afectin la seva autoestima o benestar emocional, i aconseguir que pugui adquirir els coneixements necessaris. Quan es fa una detecció a temps i una intervenció apropiada, els nens i els adolescents són capaços de superar o aprendre a compensar els problemes que es presenten a l’escola.
Com es pot saber si un nen o una nena té problemes d'aprenentatge?
És habitual que de vegades els nens poden tenir dificultats relacionades amb determinats temes o habilitats a l’escola. Quan hi ha un esforç però encara hi ha una dificultat amb un conjunt d’habilitats específiques, això pot ser un signe de TA. Tenir un TA significa que hi ha una dificultat en una (o més) àrea de l’aprenentatge, fins i tot si presenta una motivació i intel·ligència normal, o en alguns casos, fins i tot superiors al que és habitual.
A continuació us presentem alguns dels símptomes dels trastorns d’aprenentatge:
- Dificultat per distingir entre dreta i esquerra
- Inversió de lletres o números després de primer o segon grau
- Dificultat per reconèixer patrons o classificar objectes per forma o mida
- Dificultat per comprendre i seguir instruccions
- Dificultat per recordar allò que s’acaba de llegir o dir
- Manca de coordinació motora
- Dificultat per fer tasques manuals (dibuixar, escriure, tallar, etc.)
- Dificultat per entendre el concepte de temps
Els nens que pateixen trastorns de l’aprenentatge solen sentir-se frustrats per no poder dominar un tema malgrat el seu esforç, i és freqüent que es comportin malament, se sentin desemparats o s’abstreguin.
Un diagnòstic primerenc i adequat per a cada trastorn és essencial perquè el nen pugui rebre el tractament correcte. Així doncs, si sospites que el teu nen o nena pateixen de trastorns de l’aprenentatge, consulta un especialista per fer un diagnòstic clínic.
Tipus de trastorns de l'aprenentatge
Resulta molt important que els pares estiguin informats sobre els TA i de quin és el seu paper des del primer moment, per la qual cosa resulta essencial conèixer els diferents trastorns de l’aprenentatge així com els símptomes descrits anteriorment.
A continuació et presentem els principals trastorns de l’aprenentatge:
Dislèxia
És una dificultat per llegir i aprendre mitjançant la lectura. És normal que quan els nens aprenen a llegir i escriure confonguin les lletres “b” i “d”, o els números 6 i 9, així com altres tipus de paraules. No obstant això, si bé aquest problema se supera normalment abans dels 7 anys, en el cas de joves que pateixen dislèxia, aquests problemes persisteixen al llarg de tota la vida, i la seva repercussió i manifestacions canvien al llarg d’aquesta.
Discalculia
És una dificultat per aprendre i processar conceptes numèrics, així com per fer càlculs matemàtics. Encara que les matemàtiques poden resultar difícils per a molts alumnes, la discalcúlia pot fer, per exemple, que un adolescent no comprengui conceptes matemàtics bàsics. És característic que les dificultats numèriques apareguin durant l’educació infantil. Si apareixen després de segon o tercer grau de primària, probablement es deuen a altres causes. La discalcúlia sovint es presenta juntament amb altres trastorns del neurodesenvolupament.
Disgrafia
És una dificultat per escriure que resulta de la dislèxia, d’un dèficit de coordinació motora, o de problemes en la interpretació de l’espai.. Es manifesta de formes diferents depenent de les causes.
Discapacitat de la memòria i el processament auditiu
Aquesta discapacitat es refereix a la dificultat per recordar i comprendre paraules o sons. És possible que s’escolti amb normalitat, però que no s’aconsegueixi recordar la informació o parts rellevants, o que s’escolti una frase i no es pugui processar, ja sigui per fer servir paraules complexes, per la velocitat a la parla, o per haver sorolls de fons. Si hi ha un trastorn del processament auditiu central (TPAC), el soroll de fons d’una aula o el so d’un ventilador o aire condicionat poden interferir en l’aprenentatge.
Altres trastorns
Existeixen casos de nens amb dificultats visoespacials i en la coordinació grafomotriu, que sovint presenten també poca habilitat motriu en general. Aquesta simptomatologia ha rebut diferents noms com ara trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), trastorn de l’aprenentatge procedimental, síndrome de l’hemisferi dret, trastorn del desenvolupament de coordinació, o dèficit d’atenció, motor i de percepció (DAMP), encara que cap d’aquests termes ha estat totalment acceptat.
Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
Encara que no és estrictament un TA, val la pena esmentar-ho per la seva elevada prevalença escolar (3%-8%) i la seva repercussió en l’aprenentatge. Coneix com tractem el TDAH amb la nostra teràpia no invasiva.
Com tractar els problemes d'aprenentatge?
El primer pas és una detecció precoç i apropiada per part d’un professional de la salut que faci un diagnòstic clínic, ja que com més aviat comenci la intervenció més gran serà la seva eficàcia. És per això que és important que els pares estiguin informats des del primer moment, i que coneguin els signes i símptomes que hem esmentat anteriorment, així com el seu paper sobre això. Així mateix, és molt important evitar que els pares actuïn com a terapeutes, ja que el seu paper ha de ser de suport en moments difícils i de potenciació de les fortaleses dels fills.
La tendència actual al món educatiu és la “resposta a la intervenció” que defensa una avaluació universal per detectar i abordar els problemes com més aviat millor. L’objectiu és que l’escola intervingui i ajudi el nen sense que s’endarrereixi gaire.
El tractament per a cada nen, tant a l’escola com a la teràpia, anirà canviant amb el temps i l’enfocament d’aquest tractament s’ha d’anar adaptant a cada etapa.
Resulta imprescindible la coordinació entre l’escola, la família, i els especialistes encarregats del diagnòstic i la reeducació.
Així doncs, el tractament dels TA ha de basar-se en adaptacions escolars mitjançant una atenció individualitzada, en la reeducació. En aquest sentit, la intervenció psicopedagògica ha d’adreçar-se a compensar les dificultats i potenciar les habilitats.
Gràcies al desenvolupament de tècniques neurocientífiques com el neurofeedback, s’ha demostrat que és possible corregir i estimular les àrees del cervell afectades, regulant la seva activitat, cosa que en aquest tipus de trastorns, es tradueix en una millora a nivell cognitiu i en l’aprenentatge.
A Neuroscenter comptem amb una àmplia experiència en el tractament de trastorns de l’aprenentatge per part del nostre equip d’experts. Si vols concertar una cita o necessites qualsevol informació addicional no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
