Què és el condicionament operant?
El condicionament operant és un tipus d’aprenentatge que passa a causa de les conseqüències d’un comportament. En trets generals, si un comportament és seguit per una conseqüència positiva (reforçador), aleshores és més probable que el comportament es repeteixi; si un comportament és seguit per una conseqüència negativa (castigador), aleshores és menys probable que el comportament es repeteixi.
L’objectiu del condicionament operant és augmentar o disminuir la probabilitat que una conducta passi, és a dir, la modificació de la conducta. Hi ha dos conceptes importants en aquest tipus d’aprenentatge:
- L’adquisició: Quan una conducta, com a conseqüència del reforç, cada cop es dóna de forma més freqüent i apareix més ràpid.
- L’extinció: Quan una conducta, com a conseqüència d’eliminar-ne el reforçament, disminueix o s’acaba suprimint.
Tipus de condicionament operant
Podem trobar 4 maneres diferents d’aplicar el condicionament operant:
- Reforç positiu: Després d’un comportament passa una conseqüència positiva i en conseqüència és més probable que es torni a repetir aquest comportament.
- Reforç negatiu: Després d’un comportament no passa una conseqüència negativa i en conseqüència és més probable que es torni a repetir aquest comportament.
- Càstig positiu: Després d’un comportament passa una conseqüència negativa i en conseqüència és menys probable que es torni a repetir aquest comportament.
- Càstig negatiu: Després d’un comportament no passa una conseqüència positiva i en conseqüència és menys probable que es torni a repetir aquest comportament.
Història del condicionament operant
La història del condicionament operant es remunta a finals del segle XIX, quan Edward Thorndike va fer experiments amb animals en un intent per comprendre l’aprenentatge.
Thorndike va desenvolupar les seves investigacions utilitzant les anomenades caixes de solució de problemes. Eren una sèrie d’experiments que va fer usualment amb rates per estudiar com aprenien. Col·locava una rata en una caixa amb una palanca que obria la porta i la rata havia d’esbrinar com escapar-se. Thorndike va descobrir que després d’uns intents aprendrien com resoldre el problema i que ho farien cada cop més ràpid. Això es devia al fet que reforçava la conducta de pressionar la palanca per escapar-se i per tant aquesta conducta era cada vegada més probable que es repetís.
El treball de Thorndike va conduir al desenvolupament de la llei de l’efecte, que estableix que és més probable que es repeteixi el comportament seguit d’una conseqüència positiva, mentre que és menys probable que es repeteixi el comportament seguit d’una conseqüència negativa.
A la dècada de 1930, B. F. Skinner va realitzar experiments amb coloms i rates a les seves “Caixes de Skinner” per ampliar la comprensió del condicionament operant. Amb les investigacions, Skinner va poder definir molts dels elements que afecten l’aprenentatge per condicionament operant.
Diferències entre condicionament operant i condicionament clàssic
El condicionament clàssic va ser descrit per primer cop a principis del segle XX per Ivan Pavlov, un fisiòleg rus. Va observar que els gossos començaven a salivar en presència de la persona que els donava menjar, fins i tot quan aquesta persona no portava menjar. Pavlov es va adonar que els gossos associaven la persona amb el menjar i que aquesta associació els feia salivar.
Pavlov va començar a estudiar aquest fenomen de manera més sistemàtica. Va presentar als gossos una campana (Estímul Condicionat) i després els va donar menjar (Estímul Incondicional). Després de repetits aparellaments de la campana i el menjar, els gossos van començar a salivar en resposta a la campana sola. Això va demostrar que els gossos havien après a associar la campana amb el menjar i que la campana havia esdevingut un estímul condicionat que provocava la resposta condicionada de salivació.
El condicionament clàssic és un tipus d’aprenentatge que es produeix com a conseqüència de l’aparellament de dos estímuls. Després de repetits aparellaments, la resposta a l’estímul condicionat arriba a assemblar-se a la resposta a l’estímul incondicionat.
Tant el condicionament operant com el condicionament clàssic són formes en què podem aprendre nova informació o comportaments, però difereixen en diversos aspectes:
- Al condicionament clàssic s’aprèn a associar dos estímuls, mentre que al condicionament operant s’associa un comportament a una conseqüència.
- El condicionament clàssic suposa que l’estímul controla les respostes de l’organisme, per tant, l’organisme és passiu. Tot i això, el condicionament operant assumeix que les respostes les controla l’organisme, és a dir, té un paper actiu.
- El condicionament clàssic defineix si l’estímul és condicionat o incondicional, però el condicionament operant no defineix l’estímul.
- Al condicionament clàssic, l’estímul es presenta abans del comportament desitjat, mentre que, en el condicionament operant, l’estímul es presenta després que aparegui el comportament desitjat, com un reforçador.
Ambdós tipus de condicionament són eines poderoses per a l’aprenentatge i es poden fer servir per ensenyar nous comportaments o per canviar els existents.
El condicionament operant al Neurofeedback
El Neurofeedbackés un entrenament que es basa en el condicionament operant.
Realitzant un Electroencefalograma (EEG) es registren les ones cerebrals de la persona i posteriorment s’analitzen. Això permet identificar si l’activitat cerebral de l’individu no funciona de la manera més eficient i si pot estar causant certes dificultats o simptomatologia. Tenint com a base aquesta informació, cal establir el pla d’entrenament individualitzat per a cada persona.
L’entrenament consistirà en què, a través de la utilització d’estimulació visual i auditiva, es reforçaran els patrons d’ones que es volen augmentar i, per contra, no es reforçaran els que cal reduir. De manera inconscient, el cervell anirà aprenent que obté un reforç quan apareixen certes ones i que si les repeteix continuarà obtenint un reforç.
El Neurofeedback és una tècnica no invasiva, que obté els resultats simplement aplicant un entrenament basat a optimitzar el funcionament cerebral utilitzant reforçadors i que, així, pot millorar el benestar de les persones.
