Si bé els trastorns mentals poden començar a manifestar-se a qualsevol edat, la gran majoria comencen abans dels 25 anys. Totes les investigacions científiques sobre aquesta qüestió coincideixen que l’inici de les malalties o trastorns mentals és més comú a la infància i l’adolescència. Coincideix amb l’etapa de neurodesenvolupament i maduració cerebral. De fet, l’edat del començament del trastorn mental és abans dels 18 anys en gairebé la meitat dels casos.
Per què comencen en època de desenvolupament els trastorns mentals?
Durante la infancia y la adolescencia, el encéfalo se desarrolla. A la infància, l’escorça cerebral passa per un procés de maduració creant noves sinapsi. La quantitat màxima de connexions arriba al màxim entre 6 i 10 anys. Més tard, a l’adolescència, s’eliminen les sinapsis que són “innecessàries”, per optimitzar el nostre funcionament a l’edat adulta. Per tot això, es creu que l’origen dels trastorns mentals es troba relacionat amb una mala creació de connexions neuronals a la infància i en una mala eliminació de les mateixes a l’adolescència.
Com a norma general, el rang d’edat en què és més comú l’inici del trastorn mental és entre els 8 i els 15 anys. No obstant això, hi ha diferències significatives entre trastorns mentals. Tot seguit, es descriuen les edats d’inici dels més coneguts. Els anys que s’indiquen són dates aproximades, es tracta de l’edat mitjana d’inici, i no són una norma infrangible. Anirem des dels més primerencs als més tardans.
Trastorns del neurodesenvolupament
Són els que més aviat apareixen, la mitjana és als 12 anys. Destaquem dos trastorns de la categoria:
- Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) (5 anys): Dificultats per mantenir atenció de manera sostinguda. També podeu tenir un component d’hiperactivitat. Els símptomes poden variar entre individus i se solen començar a notar quan l’infant comença a l’escola i ha d’afrontar demandes acadèmiques més exigents.
- Trastorn de l´Espectre Autista (TEA) (9 anys): Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament. Comprèn un gran ventall de símptomes com els problemes en la comunicació verbal i no verbal, comportaments repetitius, interessos molt restringits i una alta sensibilitat sensorial. Les persones amb TEA poden mostrar diferències significatives entre elles.
Trastorns d’ansietat
Solen començar a l’adolescència, a la mitjana de 17 anys. No obstant això, hi ha molta variabilitat segons el trastorn:
- Fòbies (8 anys): Són pors irracionals i desproporcionades. Poden evitar l’estímul de la fòbia. Algunes de les fòbies més comunes serien la claustrofòbia (por als llocs tancats) o l’aracnofòbia (por a les aranyes).
- Trastorns d’ansietat per separació (8 anys): Causa por i ansietat a la persona quan se separa de la seva figura d’aferrament (pares o cuidadors).
- Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) (19 anys): Una persona amb TOC pot patir només obsessions, només compulsions o una combinació dels dos components. Les obsessions són pensaments intrusius que generen ansietat, solen ser irracionals (exemple: tinc por que la meva família emmalalteixi). Les compulsions són comportaments repetitius per reduir l’ansietat (exemple: he d’apagar i encendre el llum del menjador 50 vegades perquè la meva família estigui bé).
- Trastorn de pànico (26 anys): Provoca sensació de terror sense un perill aparent, taquicàrdia, dolor a l’estómac o el pit, problemes per respirar, calfreds i formigueig a les extremitats.
- Trastorn per Estrés Post Traumàtic (30 anys): Es pot desenvolupar després que una persona hagi experimentat directament o hagi presenciat un esdeveniment traumàtic. Pot ser qualsevol esdeveniment que provoqui una resposta de por molt intensa, com ara desastres naturals, violència, agressions sexuals i accidents.
- Trastorn d’Ansietat Generalitzada (32 anys): Es caracteritza per una preocupació excessiva i persistent sobre una àmplia varietat de temes del dia a dia.
Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)
En aquest cas, tots els TCA tenen una edat mitjana d’inici força semblant, al voltant dels 18 anys. Poden arribar a causar greus problemes de salut.
- Anorèxia (17 anys): Genera un temor de guanyar pes i es percep el cos d’una manera distorsionada. Les persones amb anorèxia solen restringir les seves ingestes de menjar, cosa que provoca una pèrdua de pes important.
- Bulímia (18 anys): Es caracteritza per realitzar ingestes excessives de menjar i seguides de vòmits autoinduïts, ús de laxants per evacuar el màxim possible i realitzar exercici de manera excessiva. També solen preocupar-se en excés per la forma corporal i el pes.
- Trastorn per afartament (20 anys): Consisteix a fer ingestes excessives en un curt període de temps. A diferència de la bulímia, les persones amb trastorn per afartament no fan comportaments de compensació per contrarestar l’augment de pes. Solen sentir culpabilitat i vergonya després de les atraconades.
Trastorns de personalitat
Hi ha molts trastorns de personalitat. La personalitat s’acaba de formar durant l’adolescència i l’inici de l’adultesa. S’agrupen en tres grups o clústers:
- Clúster A rars-excèntrics (25 anys): Les persones interpreten el món i actuen de forma extravagant. Entren els trastorns paranoide, esquizoide i esquizotípic de la personalitat.
- Clúster B inestables-dramàtics-emocionals (25 anys): Facilitat per emocionar-se, molt alta labilitat emocional (canvis de l’estat d’ànim molt exagerats i en poc temps) i conductes dramàtiques i exagerades. Entren els trastorns antisocial, límit, histriònic i narcisista de la personalitat.
- Clúster C temorosos-ansiosos (25 anys): Exagerada por o ansietat. Les persones actuen per evitar tant sí com no allò que els hi fa por. Entren els trastorns evitatiu, dependent i obsessiu-compulsiu de la personalitat.
Trastorns de l’estat d’ànim
- Trastorn depressiu (30 anys): Sentiment persistent de culpa, tristesa, desesperança o buit, pèrdua d’interès en activitats que abans eren plaents, problemes per dormir o dormir massa, fatiga i pensaments d’autolesions o suïcidi.
- Trastorn bipolar (33 anys): Canvis de l’estat d’ànim extrems i que oscil·len. Aquests canvis es mouen entre dos pols: els episodis maníacs (eufòria desproporcionada) i els depressius (tristesa profunda).
Ajuda professional
Si creus que pots patir algun dels trastorns que hem comentat, cal cercar ajuda professional.
A Neuroscenter, disposem d’un equip de professionals de la salut mental preparats per ajudar-te en el teu procés terapèutic per millorar els símptomes i aprendre noves habilitats per guanyar funcionalitat en el teu dia a dia. Un dels nostres professionals de la salut mental estudiarà el teu cas en particular i et proposarà el tipus de teràpia més adient per a tu.
Disposem de diverses tècniques de psicoteràpia, destacant l’EMDR. A més, fem entrenament amb neurofeedback, es tracta d’un entrenament cerebral per millorar els teus símptomes. Atenem presencialment als nostres centres de Barcelona i Girona i de manera online.
