Per què la senzillesa i humilitat és tan important per a les relacions? Es pot aprendre la senzillesa o la humilitat?
Les preguntes anteriors són una invitació a sentir i reflexionar que tan present a la teva vida hi ha la senzillesa i humilitat
SENZILLESA
Hi ha una frase que diu“ser senzill és el que et fa gran”. La senzillesa no només és un tema a reflexió sinó sobretot a experimentar-ho.
Recordar d’on vens, els teus primers aprenentatges de nen, aquesta ajuda desinteressada que alguna vegada vas rebre i aquells personatges anònims que van arribar a la teva vida al moment indicat (ni abans ni després) per escoltar-te, donar un consell o simplement compartir un somriure.
Justament en aquest punt es pot observar que la senzillesa et fa més proper davant d’un altre ésser humà i ésser viu, com una mena de llenguatge de l’esperit en què no se’t demana res ni hi ha expectatives pel que ets o tens, simplement n’hi ha prou amb el moment, el lloc i tu tal com ets per dibuixar junts una pàgina.
La senzillesa arriba profunda al cor perquè neix des d’allà.
“…és més difícil donar bé que prendre bé i regalar bé és un art, l’art últim i més delicat de la bondat” (Nietzsche).
La senzillesa és un estat de puresa i bondat en què tot és suficient en si mateix, on el desafiament de construir una relació senzilla amb un mateix és la base per fer-ho amb els altres.
HUMILITAT
…”Don Juan: Cada vegada que el diàleg cessa, el món es desploma i surten a la superfície facetes extraordinàries de nosaltres mateixos, com si les nostres paraules les haguessin tingut sota guàrdia. Ets com ets perquè et dius a tu mateix que ets així.” (Castaneda)
Diuen que per parlar d’alguna cosa cal parlar de l’oposat, què seria Què no és humilitat?
L’arrogància, narcisisme, rancúnia, manipulacions, mentir i així una llarga llista d’actituds de l’ego, de no veure l’altre o utilitzar a l’altre, perdre de vista que estem davant d’un subjecte i no un objecte.
La seguretat és oposada a humilitat?
Empoderar-se és oposat a ser humil?
Tenir ambicions va contra la humilitat?
No. La humilitat no és excloent d’estar segur de si mateix i del que fas, com tampoc no ho és que parlis del que t’agrada fer per compartir la teva experiència.
En la mateixa línia empoderar-se no és enemic de la humilitat, donat que prendre una posició en tu mateix donant-li valor, no vol dir que et posis “sobre” algú.
I tenir ambicions com l’abundància no se separa de ser humil, perquè voler donar-te el millor a tu mateix en tot àmbit, sentint que t’ho mereixes, és un acte d’honrar-te i voler-te.
Per això la humilitat és un estat de no mirar ningú per sobre o per sota de tu, sinó de front.
Així també la humilitat de reconèixer que no tens el control, necessites ajuda i no saber com expressar allò que sents per donar alguns exemples.
És un acte de profunda honestedat viure aquest estat de la humilitat de ser la versió més autèntica de tu mateix i comprendre que ets una petita part d’un univers infinit de misteri, on sentir-te petit no és “ser menys” o “no valorar-te”, sinó veure la grandesa en l’oportunitat d’estar viu experimentant.
La senzillesa és una opció i la humilitat un estat. Si tries la senzillesa et sentiràs ple a cada moment. La humilitat al ser un estat, no cal nomenar-la, ja que requereix de tenir consciència del teu ego en el teu procés de créixer, i d’obertura a la vida per deixar anar el que calgui deixar anar i prendre el que la teva simple presència atregui cap a si mateixa.
“Quan aprenguis a donar incondicionalment (és a dir, a estimar incondicionalment), aleshores hauràs après a rebre incondicionalment” (Neale Donald Walsch).
Psicòleg i Coach Transformador
