El Trastorn Obsessiu-Compulsiu es diagnostica cada cop amb més freqüència i saber més sobre les possibles causes del TOC ens ajudarà a conèixer millor aquest trastorn.
Què és el TOC?
Les persones amb trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritzen per tenir pensaments intrusius recurrents (obsessions) i/o conductes repetitives que fan amb la finalitat de reduir l’ansietat que els provoca aquests pensamentss (compulsions).
Segons la temàtica d’aquestes obsessions, podem trobar-ne diferents tipus de TOC. Algunes d’elles són:
- De neteja: necessitat de rentar-se constantment per por de contaminar-se.
- De repetició: realitzar una mateixa acció un nombre determinat de vegades.
- D’ordre: seguir determinades regles estrictes amb l’ordre de les coses.
- De verificació: comprovar contínuament les coses per prevenir una catàstrofe.
- D’agressió: idees de realitzar actes violents de forma contínua.
- D’acumulació: no poder desprendre’s de certs objectes.
- De sexualitat: pensaments sexuals recurrents.
Símptomes del TOC
Hi ha certs trets que solen ser comuns a les persones amb TOC:
- Magnificar la probabilitat que passi una cosa terrible.
- Perfeccionisme, no hi ha lloc per als errors.
- Necessitat de tenir-ho tot controlat, no tolerar la incertesa.
- Sobreestimar la capacitat de com els pensaments poden influir en els esdeveniments.
- Responsabilitzar-se de manera excessiva de les coses que passen.
Els símptomes més característics del TOC són les obsessions i les compulsions.
Obsessions o Símptomes Cognitius
Les obsessions són els símptomes cognitius del TOC. Són idees o imatges que la persona percep com a intrusives i inadequades, que es repeteixen i que li generen malestar i ansietat.
Són exemples d’obsessions: “Estic ple de gèrmens i necessito rentar-me les mans”, en el cas d’obsessions de neteja i contaminació o “He de comprovar 5 vegades que he apagat el gas abans d’anar-me’n perquè si no pot passar una desgràcia” al cas d’obsessions de verificació.
Compulsions o Símptomes Conductuals
Les compulsions són els símptomes conductuals del TOC. Són comportaments o actes mentals repetitius la finalitat dels quals és reduir o prevenir l’ansietat que provoquen les obsessions.
Són exemples de compulsions: Ordenar de forma simètrica els objectes d’una taula contínuament, conseqüència d’obsessions d’ordre, o encendre i apagar un interruptor 5 vegades abans d’entrar en una habitació per evitar que pugui passar alguna cosa dolenta, en cas d’obsessions de repetició.
Quines són les causes del TOC?
Tot i que la causa del TOC és una cosa que segueix en estudi constant perquè de moment no s’ha establert amb claredat, sí que hi ha evidència sobre la influència de certs factors de risc.
Els estudis han demostrat que el TOC té un component hereditari que cal tenir en compte, però també han deixat clar que els factors ambientals contribueixen de manera important.
Factors genètics
Els estudis genètics han establert la rellevància del component hereditari al TOC. En estudis de famílies s’ha trobat evidència de més probabilitat de ser diagnosticat de TOC quan ja hi ha casos previs a la família.
Els estudis realitzats amb bessons van estimar que l’heretabilitat del TOC es pot situar al voltant del 40%. En general, aquests estudis suggereixen que l’herència genètica juga un paper significatiu al TOC.
Smit, D. J., Cath, D., Zilhão, N. R., Ip, H. F., Denys, D., den Braber, A., … & Boomsma, D. I. (2020). Genetic meta‐analysis of obsessive–compulsive disorder and self‐report compulsive symptoms. American Journal of Medical Genetics Part B: Neuropsychiatric Genetics, 183(4), 208-216.
Factors ambientals
Hi ha evidència considerable que l’exposició a esdeveniments estressants i traumàtics constitueix un factor de risc ambiental important.
Els estudis indiquen que entre el 25% i el 67% dels pacients amb TOC informen d’esdeveniments vitals significatius, la majoria estressants, relacionats amb l’inici del trastorn. A més, la gravetat tant de les obsessions com de les compulsions correlaciona amb la quantitat d’esdeveniments vitals estressants experimentats l’any anterior a l’inici del TOC i durant la vida del pacient.
Una altra dada rellevant que s’ha trobat és que les persones que han patit episodis traumàtics a la infància, com abús físic o sexual, tenen de 5 a 9 vegades més probabilitats de tenir TOC a l’edat adulta que aquells sense antecedents traumàtics.
Adams, T. G., Kelmendi, B., Brake, C. A., Gruner, P., Badour, C. L., & Pittenger, C. (2018). The role of stress in the pathogenesis and maintenance of obsessive-compulsive disorder. Chronic Stress, 2, 2470547018758043.
Factors biològics
Hi ha certa evidència que ha pogut relacionar el TOC amb un neurotransmissor en concret, la serotonina.
La hipòtesi que es planteja és que quan els nivells de serotonina estan per sota del que s’esperava, el cervell no envia els senyals que caldria. Interpreta la informació de manera errònia i reacciona de manera exagerada enviant missatges de perill. Això causaria la simptomatologia del TOC.
Quin és el tractament per al TOC?
Els tractaments utilitzats per al TOC són la farmacoteràpia, la psicoteràpia i la combinació de totes dues, especialment en els casos més greus.
A Neuroscenter estem especialitzats en la tècnica EMDR i el Neurofeedback.
A través de l’ EMDRes pretén que la persona pugui modificar les idees i obsessions que li estan causant el malestar i trobar una nova manera de pensar i reaccionar davant de certes situacions. A més, l’EMDR és el tractament d’elecció per superar episodis traumàtics i, com mostra l’evidència, el TOC sol estar relacionat amb la vivència d’esdeveniments estressants.
Amb el Neurofeedbackes pretén entrenar el cervell perquè aprengui una nova manera de funcionar més adaptativa. Es reforçaran certs tipus d’ones i s’inhibiran d’altres per millorar-ne el rendiment, repercutint directament en la reducció dels símptomes del TOC.
