Símptomes de trastorns afectius

Quins són els símptomes dels trastorns afectius més comuns? Poder conèixer-los i aprofundir-hi facilitarà la identificació i saber si hem de buscar l’ajuda d’un professional de la salut mental per tractar-los.

Què és l’afectivitat?

El terme afectivitat fa referència a les emocions, les actituds, els desitjos, els sentiments i els estats d’ànim d’una persona. També la podem definir com la capacitat de reaccionar davant d’un estímul mitjançant emocions i sentiments, la conducta que expressa l’estat d’ànim subjectiu d’un individu.

Podem caracteritzar l’afectivitat segons 3 continus:

  • Positiva – negativa: aquest continu va des de sentiments que generen un gran benestar, com la felicitat, fins a sentiments que provoquen gran patiment, com la tristesa.
  • Alta activació – Baixa activació: fa referència a la sensació d’activació interna que ens produeix des de molt alta a molt baixa.
  • Alta dominància – Baixa dominància: des de sentir que podem controlar totalment l’emoció fins a sentir que és l’emoció la que ens està controlant a nosaltres.

Alteracions de l’afectivitat

Les alteracions a l’afectivitat poden aparèixer en diferents dimensions. Algunes d’aquestes alteracions poden ser símptomes d’un trastorn afectiu.

En el cas d’haver-hi una alteració a la intensitat, es pot donar en dos sentits:

  • Disminució: pot donar lloc a un aplanament afectiu (incapacitat d’experimentar i expressar emocions) o anhedonia (incapacitat de gaudir de les coses que prèviament resultaven plaents)
  • Exacerbació: experimentar de manera molt intensa qualsevol tipus d’emoció, ja sigui tristesa, alegria, por, etc.

Podem parlar d’alteracions a la duracióquan l’estat d’ànim perdura en el temps més del que s’esperava (per exemple, encara que l’estímul que el provocava ja no existeixi) o no s’inicia en el moment adequat (per exemple, el sentiment apareix mesos després que hagi passat el succés que el va desencadenar).

Es produeix una alteració de la qualitatde l’afectivitat quan l’emoció és desproporcionada, incapacitant i molesta.

Finalment, quan apareix una alteració a l’adequació pot ser referent a un estímul, com a les fòbies quan apareix una por desproporcionada associada a un estímul concret; a una persona, que ens desperta una emoció que no està justificada per les vivències que hem tingut amb ella; o una emoció flotant, que envaeix tots els aspectes de la vida.

Símptomes dels trastorns afectius

Es consideren trastorns afectius aquells el principal símptoma dels quals és una alteració de l’estat d’ànim. La gravetat o la intensitat d’aquest tipus de trastorns pot variar, des de quadres molt lleus fins altament incapacitants. Una altra característica que cal destacar és que es poden donar en qualsevol moment vital.

Els símptomes de trastorns afectius que cada individu experimenta variaran segons el tipus de trastorn concret. Podem incloure dins dels trastorns afectius o trastorns de l’estat d’ànim: el trastorn depressiu major, la distímia, el trastorn Bipolar (Tipus I i II) i la Ciclotímia.

Depressió major

Quan una persona està passant per un episodi de depressió el principal símptoma i més destacable és un estat d’ànim depressiu la major part del dia o la pèrdua d’interès o plaer.

Altres símptomes que també poden aparèixer són: augment o pèrdua de gana, insomni o hipersòmnia, fatiga, sentiment de culpa o inutilitat, agitació o retard psicomotor, dificultat per concentrar-se o pensar i pensaments recurrents de mort.

Distímia

La distímia o trastorn depressiu persistent es caracteritza perquè la persona ha tingut un estat d’ànim depressiu durant més de dos anys. A més, altres símptomes que poden aparèixer en aquest tipus de trastorn són: baixa autoestima, desesperança, fatiga, dificultat per concentrar-se i prendre decisions, insomni o hipersòmnia i manca o excés de gana.

Trastorn Bipolar

El símptoma que caracteritza les persones amb trastorn bipolar és l’experimentació de canvis extrems a l’estat d’ànim. Aquests canvis d’humor poden incloure episodis de depressió i períodes de mania (megalomania o idees de grandesa, pensament accelerat i distret, parlar en excés, realitzar activitats de risc o disminució de la necessitat de dormir) o hipomania (variant menys extrema de la mania ).

Es diferencia entre dos tipus de trastorn Bipolar:

  • Tipus I: Hi ha episodis de mania. També pot experimentar episodis depressius, encara que és possible que no hi hagi depressió.
  • Tipus II: Aquest tipus inclou episodis de depressió juntament amb hipomania.

Ciclotímia

La ciclotímia es pot considerar una forma lleu de trastorn bipolar. Es caracteritza per la presència de períodes amb símptomes depressius i símptomes hipomaníacs però de menor gravetat i amb un curs temporal irregular.

Quina és la causa dels trastorns afectius?

Hi ha diferents causes o factors de risc que poden predisposar una persona a patir un trastorn afectiu.

Els neurotransmissors, o substàncies químiques del cervell, juguen un paper important a l’estat d’ànim. Quan estan desequilibrats o no envien un senyal adequat, el resultat pot ser un trastorn afectiu.

Els esdeveniments de la vida poden desencadenar trastorns afectius. Un esdeveniment traumàtic o una pèrdua pot originar una depressió o un altre trastorn. El consum d’alcohol i drogues també és un factor de risc.

Per últim, el factor genètic també sembla important. Si a la família hi ha casos de trastorns afectius, és possible que augmenti el risc de desenvolupar-ne un, és a dir, poden ser hereditaris. Això, però, no garanteix que s’hagi de desenvolupar.

Tractament dels trastorns afectius

El tractament dels trastorns afectius sol dur-se a terme des de dos enfocaments: farmacològici psicoterapèutic. El tractament d’elecció sol ser la combinació de tots dos.

Pel que fa a la psicoteràpia, hem pogut comprovar que és una part molt important i fonamental per a l’èxit del tractament d’aquests trastorns.

Neurofeedback i EMDR per a trastorns afectius

Abordant els trastorns afectius amb el Neurofeedback es pretén modificar els patrons d’ones relacionats amb l’alteració de l’estat d’ànim. Es farà un entrenament, no invasiu i personalitzat, que produirà el canvi necessari per millorar els símptomes.

D’altra banda, utilitzant la tècnica del EMDR, és possible abordar les vivències que poden haver contribuït a causar la simptomatologia. D’aquesta manera es pretén afrontar aquests records des d’una altra perspectiva i reprocessar-los, per tal que deixin de causar malestar i dolor a la persona.

Els professionals de Neuroscenter tenen una àmplia experiència en el tractament dels símptomes de trastorns afectius. Després d’una primera valoració, podran determinar quina és la forma més adequada d’abordar-lo i oferir-te el tractament més eficaç per al teu cas concret.

Rellena el formulario, responderemos a la brevedad

Omple el formulari, respondrem a la brevetat

Abrir chat
1
¿Necesitas más información?
¡Hola! ¿En qué podemos ayudarte?