El cervell com a societat: la importància de les connexions i d’una consciència col·lectiva

Avui dia conèixer com funciona el nostre cervell és important també per a aquelles persones que no treballen al camp de la medicina o de la psicologia. Al final, és gràcies al nostre cervell que som allò que som, que diem allò que diem, que fem allò que fem, però sobretot, és el que ens permet tenir una experiència unificada de la realitat. Havent estudiat neurociència, sé quant pot ser difícil per a algú que no li és familiar la terminologia biològica i científica, per entendre llibres i revistes sobre el cervell. Per això intentaré en aquest article parlar sobre el cervell des d’un enfocament menys tècnic i més creatiu.

Podem imaginar el cervell com si fos una gran societat. Per exemple, la societat occidental en què vivim. Imaginem que cada neurona és un individu i que, com passa a la nostra societat, cada individu és únic i té una funció específica, però que només pot treballar bé si està connectat amb els altres. Si un individu està aïllat o té connexions molt fluixes amb els altres, segurament no estarà bé amb ell mateix i no podrà desenvolupar la seva funció a la vida com podria fer-ho si no fos així; passa el mateix amb les neurones. Les neurones estan dividides en grups depenent de la localització, igual que els individus que formen part d’una comunitat. Com passa a la vida real, hi ha una jerarquia amb graus d’importància i rellevància, ja que hi ha ciutats, regions i nacions així com hi ha empleats, directors, equips, petites empreses, grans empreses, multinacionals i agències. Podem pensar en l’organització estructural del cervell de la mateixa manera: hi ha nuclis, és a dir, grups de neurones petits, mitjans i més grans que formen una jerarquia i hi ha connexions entre aquests grups perquè tot pugui funcionar de manera harmònica i estructurada. Cadascun d’aquests nuclis té una funció precisa degut a la posició que ocupen en l’estructura cerebral, així com els membres d’una societat tenen una funció precisa depenent del rol social i de la posició que ocupen.

En la mateixa mesura que cada grup d’aquestes neurones és essencial i indispensable per a un funcionament cerebral correcte, cada ésser humà és indispensable per a un funcionament correcte de la societat. L’acció de cada grup de neurones o d’un individu sempre té un efecte sobre la totalitat.

A la nostra societat actual les persones tendeixen a sentir-se aïllades, soles, sense un propòsit a la vida i sense sentit de pertinença a una comunitat que els reflecteixi. A la societat occidental, el concepte cultural de competició, d’individualització i d’independència és més fort que els de comunió, intercanvi i totalitat. Imaginem que passaria al cervell si també les neurones estiguessin sempre sentint la pressió de competir per ser les millors, si fossin completament independents les unes de les altres i se sentissin tan individuals i sense formar part d’una totalitat com per no necessitar el suport i la connexió amb les altres: la majoria de les funcions que ens permeten construir la realitat que experimentem a cada moment no estarien allà. Potser tindríem una percepció de la realitat fragmentada, o fins i tot més realitats, segurament una constant incertesa entre percepcions diferents i fallarien les funcions cognitives que permeten als éssers humans ser animals tan complexos i especials.

Al cervell hi ha diferents tipus de connexions: estructurals, funcionals i efectives. Resultats d’estudis científics han demostrat que el còrtex cerebral està format per grups d’àrees corticals densament i mútuament acoblades que estan interconnectades a nivell global. Encara no hi ha una teoria unificada sobre els detalls de la relació entre aquests tres tipus de connexions, però els principis potencials proposats pel neurocientífic Tononi i el seu grup, el 1994, que unifiquen aquests tipus de connexions són: els de segregació i els d’integració. Aquests són principis complementaris, ja que el primer implica l’existència de neurones i àrees especialitzades, organitzades a diferents poblacions neuronals i agrupades per formar juntes àrees corticals segregades mentre que el segon, la integració, suposa la coordinació de l’activació de poblacions neurals distribuïdes, permetent així l’emergència d’estats cognitius i conductuals coherents.

Aquests mateixos principis també es poden veure reflectits a la nostra societat en diferents graus, ja que cadascun de nosaltres, cada disciplina, cada ram de coneixements i cada departament de la societat estan segregats i formen diferents grups especialitzats. És, però, només gràcies a la integració dels éssers humans diferents, de poblacions diferents, de branques de coneixements diferents i de departaments diferents que la societat, quant totalitat i col·lectivitat, pot arribar a tenir un estat coherent, una consciència col·lectiva diguem-ne . Les connexions, tan humanes com neurals, per tant, són essencials per a un correcte desenvolupament de funcions vitals.

Així com el benestar del nostre cervell depèn de l’eficàcia de les connexions, el nostre benestar com a éssers humans està basat a reconèixer la nostra unicitat però també a acceptar la interdependència amb els altres, aquesta sensació de ser part d’una cosa més gran i sobretot de tenir connexions significatives en què la nostra unicitat està respectada i protegida i que, alhora, ens aporten una cosa que va més enllà de nosaltres expandint el nostre món.

Rellena el formulario, responderemos a la brevedad

Omple el formulari, respondrem a la brevetat

Abrir chat
1
¿Necesitas más información?
¡Hola! ¿En qué podemos ayudarte?