Com tractar un nen amb autisme?

Què és el trastorn de l’espectre autista (TEA)?

Es tracta d’una afecció que té relació amb el desenvolupament del cervell, afectant la manera com la persona percep, socialitza i es relaciona amb altres persones. Això causa un dèficit en la comunicació i la interacció social, així com un repertori de comportaments i interessos anormalment reduït. Així doncs, no es tracta d’un diagnòstic únic, sinó d’un conjunt de trastorns que tenen en comú un cert dèficit a les àrees anteriorment mencionadas.

El trastorn de l’espectre autista comença en els primers anys de vida, provocant, a llarg termini, problemes per desenvolupar-se en societat (per exemple a l’escola, a la feina, o en situacions socials). Encara que no existeix una cura per a aquest tipus de trastorn, un tractament primerenc i intensiu pot ser decisiu i marcar la diferència positivament a la vida de molts nens.

Vols que t’ajudem?
Demana informació sense cap compromís.

Com es detecta l'autisme als nens?

Molts nens amb trastorns de l’espectre autista presenten diferències en el desenvolupament abans dels 24 mesos, especialment relacionades amb les habilitats socials i del llenguatge, encara que de vegades poden ser difícils de detectar i passar desapercebudes.

Cal tenir en compte que els nens amb TEA no sempre presentaran els mateixos símptomes, ja que la severitat i la quantitat d’aquests pot variar significativament d’un cas a un altre.

A continuació us presentem alguns exemples de les diferències i el comportament que presenten els nens amb TEA en els àmbits social i del comportament.

Diferències a nivell social:

  • No manté el contacte visual o ho estableix molt poc
  • No respon al somriure o altres expressions facials dels pares
  • No mira els objectes ni esdeveniments que els pares assenyalen o miren
  • No pot mantenir o iniciar una conversa o té dificultat per fer-ho
  • Parla amb un to o ritme anormal
  • No assenyala objectes ni esdeveniments perquè els pares els mirin
  • No porta objectes que li interessen perquè els pares els mirin
  • No sol mostrar expressions facials adequades
  • S’estima més jugar sol i s’abstrau fàcilment
  • És incapaç de percebre els pensaments o sentiments dels altres a partir de les seves expressions facials
  • No mostra empatia pels altres
  • És incapaç o no té interès per fer amistat amb altres

Diferències de comunicació:

  • No assenyala coses per indicar les vostres necessitats
  • No comparteix coses amb els altres
  • Repeteix allò que altres diuen sense comprendre el significat (repetició mecànica)
  • No respon en ser cridat pel seu nom, però sí que reacciona a altres sons.
  • Barreja pronoms podent referir-se a si mateix com a “tu” ia altres com a “jo”
  • Sovint sembla no voler comunicar-se
  • No inicia ni segueix converses
  • No fa servir objectes ni joguines per representar persones de la vida real en els seus jocs
  • Pot tenir molt bona memòria, especialment en relació amb les matemàtiques o els números, les lletres, les cançons, o algun tema específic
  • Pot patir una pèrdua del llenguatge o altres habilitats, habitualment entre els 15 i els 24 mesos d’edat (regressió)

Diferències de comportament (conductes obsessives i repetitives):

  • Comportament “estereotípic”: El nen es balanceja, es bressola, fa voltes, camina amb la punta dels dits, aleteja amb els braços, etc.
  • Preferència per la rutina, ordre i rituals; dificultat amb els canvis o les transicions entre activitats
  • Realitza activitats que podrien causar-li mal com mossegar-se o copejar-se el cap
  • Obsessió amb algunes activitats que realitza de forma repetitiva durant el dia
  • Juga amb parts de les joguines en comptes de jugar amb les joguines senceres, o s’enlluerna amb els detalls d’un objecte
  • Aparenta no sentir dolor
  • No participa en jocs de simulació o imitació
  • Té preferències específiques a l’hora de consumir aliments
  • Pot ser molt sensible o molt insensible a olors, sons, textures i tacte, o llums.
  • Observa, mira o contempla objectes de manera inusual o des d’angles poc comuns

Quines són les causes de l'autisme?

Actualment no hi ha un consens a la comunitat científica sobre les causes de l’autisme. Així doncs, encara que en última instància continuen sent un misteri, tot sembla indicar que es tracta d’un trastorn complex condicionat per diferents factors, que poden actuar com a desencadenants o bé com a predisponents, i que exposem a continuació:

  • Factors genètics: S’estima que al voltant del 90% dels casos de TEA es deuen a alteracions genètiques, si bé encara no s’ha identificat cap mutació específica.
  • Factors medioambientals: Molts experts indiquen aquests factors com a causa principal quan no hi ha mutacions genètiques. Aquests factors incideixen especialment durant la gestació.
  • Alteracions neurològiques: Els TEA s’han relacionat amb danys específics a determinades àrees del cervell.
  • Factors psicològics: Encara que no solen ser una causa directa, hi ha estudis que indiquen que els nens les mares dels quals pateixen estrès durant l’embaràs, tenen més probabilitats de patir TEA.
  • Altres condicions de salut: Encara que són una minoria (la majoria de casos són primaris i no secundaris), hi ha algunes condicions poden ser el detonant de l’autisme com ara la paràlisi cerebral, la distròfia muscular, l’esclerosi tuberosa, o la síndrome del X fràgil.

Tipus i graus d'autisme

Es diferencien 5 grans tipus d’autisme, de manera que les persones que el pateixen es poden situar a qualsevol punt de l’espectre.

  • Autisme: Habitualment comença en els 3 primers anys de vida, sent els pares els que comencen a identificar-lo mitjançant comportaments diferents com una nul·la o escassa comunicació verbal, o no mostrar interès a cridar l’atenció dels pares oa identificar objectes.
  • Síndrome de Rett:Es caracteritza per presentar-se gairebé exclusivament en nenes i per ser regressiu. Hi ha un procés degeneratiu i progressiu del sistema nerviós que es manifesta en forma d’alteracions en la cognició, la comunicació i la motricitat, generalment al voltant dels 2 anys.
  • Síndrome d’Asperger: És el tipus més difícil de diagnosticar, atès que les persones que el pateixen no presenten cap mena de discapacitat intel·lectual ni tret físic característic. No obstant això, hi ha un dèficit quant a habilitats socials i comportament, comprometent el seu desenvolupament i la seva integració social. Les seves característiques més habituals són la manca d’empatia, la poca coordinació psicomotriu, l’obsessió amb temes particulars, o no entendre els dobles sentits o la ironia.
  • Trastorn desintegrat infantil o síndrome de Heller: Sol aparèixer al voltant dels 2 anys d’edat, i si bé afecta les mateixes àrees que els altres tipus d’autisme, es caracteritza pel seu caràcter regressiu i sobtat, fins al punt que de vegades el mateix nen se n’adona.
  • Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat: Aquesta etiqueta es fa servir en casos en què els símptomes clínics resulten massa heterogenis per ser inclosos en algun dels tipus anteriors.

Tractaments per a l'autisme

El primer que hem de tenir en compte quel’autisme no té cura, per això és una cosa que acompanya els qui el pateixen durant tota la vida. El que sí que té és tractament, que si es fa de manera apropiada pot contribuir d’una manera eficaç i notable al desenvolupament i benestar de la persona.

Les intervencions i les teràpies més efectives sovint són diferents per a cada persona, ja que com hem vist l’espectre és ampli, encara que la majoria de persones responen millor a tractaments estructurats i especialitzats. Els objectius generals del tractament són:

  • Minimitzar els dèficits d’interacció i de comunicació social, així com les conductes repetitives i els símptomes associats.
  • Millorar l’autonomia i el funcionament, facilitant l’adquisició d’habilitats per a la vida quotidiana i l’aprenentatge acadèmic
  • Disminuir les conductes que interfereixen negativament en el funcionament correcte.

Les intervencions han de ser dutes a terme per professionals especialitzats, juntament amb els pares i els professors a l’escola. Hi ha molts tipus de tractament disponibles, per exemple: teràpia cognitivoconductual, teràpies educatives i basades a l’escola, teràpia nutricional, neurofeedback, teràpia de la parla i el llenguatge, medicaments, medicina natural etc. que s’han d’adequar a cada cas específic.

A Neuroscenter comptem amb àmplia experiència en el tractament de nens amb trastorns de l’espectre autista amb resultats excel·lents combinant el neurofeedback amb psicoteràpia i altres intervencions, segons cada cas en particular. Són moltes les persones que s’han beneficiat amb els nostres tractaments sense importar-ne l’edat ni l’edat en què van ser diagnosticats.

Recorda que si tens alguna preocupació sobre el comportament del teu fill o filla, el millor és consultar un especialista com més aviat millor, ja que reaccionar de manera primerenca pot marcar la diferència en el desenvolupament dels petits.

Si vols agendar una cita amb els nostres especialistes o desitges més informació no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

Rellena el formulario, responderemos a la brevedad

Omple el formulari, respondrem a la brevetat

Abrir chat
1
¿Necesitas más información?
¡Hola! ¿En qué podemos ayudarte?